Pares que no paguen

Abstract

“Pares que no paguen” és un reportatge que aborda una altra cara de la violència de gènere: l’econòmica. Aquest treball dona veu a víctimes d’impagament de pensions d’aliments i retrata les conseqüències directes que té sobre els principals afectats: els menors d’edat, fills i filles, condemnats pel mateix entorn familiar a viure en precarietat. La violència econòmica no està regulada per la llei ni entra dins els marcs de les penes habituals en casos de violència de gènere. Tanmateix, en un context en què es parla amb freqüència de violència vicària, aquest fenomen guanya terreny com a mecanisme per fer mal a l’altre. El patró es repeteix: primer, l’abandonament de les obligacions d’un dels pares a pagar els bàsics a un fill i, després, el lent procés judicial que es posa en marxa per reclamar-ho, acabant gairebé sempre sense compensació i amb anys de desprotecció dels menors a càrrec. A partir de quatre històries, quatre veus de diferents dones que han viscut aquesta situació o que la continuen patint, “Pares que no paguen” planteja les diferents etapes: com neix, com evoluciona dintre d’una família, quines conseqüències té en el dia a dia i com es troben ara els testimonis que ho han patit. Veus de professionals contextualitzen un problema que comença a casa, però que té implicacions socials més enllà: la violència provoca seqüeles, sí. I la pobresa infantil, també.