L'aliança terapèutica en un cas d'autisme infantil

Abstract

El següent treball presenta els objectius d’establir aliança terapèutica en un infant amb autisme i observar com aquesta aliança afecta la simptomatologia de l’infant. El pacient és un nen de 9 anys amb una hipòtesi diagnòstica d’autisme. A sessió, l’infant presenta un alt nivell d’agressivitat, angoixa i nul·la col·laboració per realitzar les proves diagnòstiques, motiu pel qual s’intervé en l’aliança terapèutica. Es van observar sis sessions del pacient en el seu centre de referència de Salut Mental. Els resultats obtinguts mitjançant l’anàlisi de les observacions de les sessions mostren que l’infant presentava una disminució de la simptomatologia ansiosa i agressiva i una major col·laboració. Finalment es conclou que s’ha creat un vincle terapèutic i continuen les dificultats per establir una aliança terapèutica. També, es conclou que el vincle terapèutic ha contribuït a la disminució de la simptomatologia agressiva i ansiosa i ha millorat la col·laboració de l’infant.

This paper presents the objectives of establishing a therapeutic alliance in a child with autism and observing how this alliance affects a child's symptomatology. The patient is a 9-year-old with a diagnosis of autism. During the session, the infant shows a high level of aggression, anxiety and lack of collaboration in performing the diagnostic tests, therefore that’s why the therapeutic alliance is needed. The patient was observed at his Mental Health center for six sessions. The results obtained by analyzing the observations of the sessions shows that the anxiety and the aggressive symptoms of the child decreased, and on the other hand his collaboration increased. Overall, we can confirm that a therapeutic bond has been created and that there is difficulty in establishing a therapeutic alliance. It’s also concluded that the therapeutic bond contributes to drop the aggressive and anxious symptoms and an increase of the child’s collaboration.