Exploring the impact of collaborative work on secondary additional language students' motivation

Abstract

This paper aims to investigate how can secondary additional language students can be

motivated through collaborative work. This has been carried out by following an action- research methodology. In other words, based on the thorough exploration of numerous studies

on the present topic (Ibrahim et al., 2015; Järvelä et al. , 2010; Dörnyei, 1997; Olsen and Kagan, 1992), three collaborative activities were implemented in a group of fourteen secondary additional language students (ESO 4th) to test the impact on their motivation. Those activities consisted of several dynamics (Dörnyei; 1997), yet always considering active participation through negotiation of diverse views, challenging tasks (Järvelä et al.; 2010), and promoting positive interdependence, i.e. success generates success (Ibrahim et al.; 2015). Moreover, Olsen and Kagan (1992) have been taken into account as well when designing those collaborative activities as for them to be effective in terms of motivation, at least. Three different collaborative activities were implemented, including the jigsaw method, sticky notes, and the design and presentation of a desert island. This action-research methodology contemplates three distinct perspectives: the observer, the students, and the teacher-researcher. Therefore, the triangulation of those points of views makes a complete analysis of the impact of collaborative work regarding motivation. Overall, the results were constructive from all three perspectives, with each activity motivating more than the half of the class. Yet, some limitations such as the pair-making had appeared during the research. Notwithstanding, and certainly, in this study, collaborative learning has proven to have a positive impact on secondary additional language school students’ motivation.

Aquest treball té com a objectiu investigar com es poden motivar els estudiants de secundaria de llengua addicional a través del treball col·laboratiu. Això s'ha dut a terme seguint una metodologia d'investigació-acció. És a dir, a partir de l'exploració a fons de nombrosos estudis sobre el tema actual (Ibrahim et al., 2015; Järvelä et al., 2010; Dörnyei, 1997; Olsen i Kagan, 1992), es van implementar tres activitats col·laboratives en un grup de catorze estudiants d'idiomes addicionals de secundària (4t d'ESO) per comprovar l'impacte en la seva motivació. Aquestes activitats van consistir en diverses dinàmiques (Dörnyei; 1997), però sempre considerant la participació activa a través de la negociació de punts de vista diversos, tasques desafiants (Järvelä et al.; 2010) i promovent la interdependència positiva, és a dir, l’èxit genera èxit (Ibrahim et al.; 2015). D'altra banda, Olsen i Kagan (1992) també s'han tingut en compte a l'hora de dissenyar aquestes activitats col·laboratives perquè fossin, com a mínim, efectives en termes de motivació. Es van implementar tres activitats col·laboratives diferents, incloent el mètode puzle, notes adhesives i el disseny i presentació d'una illa deserta. Aquesta metodologia d'investigació-acció contempla tres perspectives diferenciades: l'observador, l'alumnat i el professor-investigador. Per tant, la triangulació d'aquests punts de vista fa una anàlisi completa de l'impacte del treball col·laboratiu sobre la motivació. En general, els resultats van ser constructius des de les tres perspectives, motivant més de la meitat de la classe en cada activitat. Algunes limitacions, però, van sorgir durant el procés com l’elaboració de les parelles. Tot i així, i certament, en aquest estudi, l'aprenentatge col·laboratiu ha demostrat tenir un impacte positiu en la motivació dels estudiants de secundària.