Anàlisis del salt CMJ com a indicador de fatiga neuromuscular en els jugadors de futbol

Abstract

L’objectiu d’aquest treball ha estat quantificar si el salt CMJ és un indicador de fatiga neuromuscular en els jugadors de futbol. La hipòtesis principal d’aquesta investigació té com a finalitat veure si existeix una relació entre la càrrega d’entrenament i la fatiga neuromuscular. En aquest estudi han participat un total de 22 futbolistes d’un equip de Primera Catalana. Per poder analitzar la fatiga d’aquests jugadors de futbol, hem disposat de tres tipus de proves diferents: 1. Recuperació del rendiment: Salt CMJ, 2. Sessió d’entrenament: Càrrega aplicada, 3. Aspectes psicològics del jugador: Índex d’esforç percebut (RPE). Es van poder observar diferencies significatives al comparar el rendiment amb la fatiga neuromuscular dels subjectes testats. La mitjana de pèrdua entre les sessions d’entrenament ens ha donat que els dimecres (t=12.41) són els dies més elevats, comparats amb els dilluns (t=10.92) i amb els divendres (t=11.88). Si observem en quina sessió els jugadores havien recuperat més, podem dir que són els dilluns (t=-4.304), comparat amb els dimecres (t=-9.922) i els divendres (t=-11.46). Vam comprovar que en l’evolució del temps, els jugadors de futbol van millorar 2,5 punts en el salt CMJ. De les sessions d’entrenament extraiem que no hi han significances, ja que els paràmetres de càrrega d’entrenament i la diferència en el % del salt CMJ no varia gaire, en canvi, en la relació que hi havia per diferenciar les posicions, es va observar que només els jugadors centrals tenien una correlació significativa (r=3,0331; P<0,5). A la resta de posicions no es van trobar correlacions significatives (p>0,5). En conseqüència, i amb l'objectiu d'identificar si el salt CMJ és un indicador de fatiga neuromuscular, és important considerar la valoració de les diferents capacitats neuromusculars dels jugadors de futbol.

The aim of this study is to quantify whether the CMJ jump is an indicator of neuromuscular fatigue in football players. The main hypothesis of this research is to see if there is a relationship between training load and neuromuscular fatigue. A total of 22 footballers from a Primera Catalana team took part in this study. In order to analyze the fatigue of these football players, we have three different types of tests: 1. Performance recovery: Jumping CMJ, 2. Training session: Load applied, 3. Psychological aspects of the player: Index of perceived effort (RPE). Significant differences could be observed when comparing performance with neuromuscular fatigue of the tested subjects. The average loss between training sessions has given us that Wednesdays (t = 12.41) are the highest days, compared to Mondays (t = 10.92) and Fridays (t = 11.88). If we look at which session the players had recovered the most, we can say that they are on Mondays (t = - 4.304), compared to Wednesdays (t = -9.922) and Fridays (t = -11.46). We found that over time, football players improved 2.5 points in the CMJ jump. From the training sessions we extract that there are no meanings, since the training load parameters and the difference in the% of the CMJ jump do not vary much, however, in the relationship that was there to differentiate the positions, observed that only central players had a significant correlation (r = 3.0331; P <0.5). No significant correlations were found in the other positions (p> 0.5). Consequently, and in order to identify whether the CMJ jump is an indicator of neuromuscular fatigue, it is important to consider the assessment of the different neuromuscular abilities of football players.