Estils de criança i clima familiar; Un rerefons dels trastorns de la conducta alimentària

Abstract

Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són un grup de psicopatologies greus, les quals comporten un alt índex de mortalitat, seguit d’una tendència creixent, fet que remarca la importància de posar atenció en ells. L’etiologia dels TCA és multifactorial, no obstant, en aquest estudi es posa el focus en la importància del context familiar. La mostra està formada per 50 adults, 25 amb TCA i 25 sense TCA. S’ha utilitzat el test FACES-20Esp per avaluar la Cohesió i l’Adaptabilitat familiar, el test S-EMBU per avaluar l’estil de criança percebut a partir de les dimensions Rebuig, Calidesa emocional i Sobre(protecció), i l’EAT-40 per identificar simptomatologia alimentària associada als TCA per tal de classificar els grups d’estudi. Els resultats ens indiquen que els participants amb TCA mostren menors nivells de Cohesió i Adaptabilitat familiar, famílies menys estructurades i/o famílies de tipus aglutinades i més sensació de rebuig i sobre(protecció) que aquells participants sense psicopatologia. No podem determinar la influència directa dels factors familiars en el desenvolupament d’una psicopatologia alimentària, no obstant, s’ha demostrat que la família és un aspecte a considerar molt important en el tractament dels TCA.

Eating disorders (ED) are a group of severe psychopathologies, which have a high mortality rate associated and a growing trend, which highlight the importance of focusing on them. The etiology of EDs is multifactorial, however, this study focuses on the importance of the family context. The sample consists of 50 adults, 25 with ED and 25 without ED. The FACES-20Esp has been used to evaluate Cohesion and Family Adaptability, the S-EMBU to evaluate the perceived parenting style through the dimensions Rejection, Emotional warmth and (Over)protection, and the EAT-40 to identify food symptomatology associated with EDs to classify the study groups. The results indicate that the participants with EDs show lower levels of Cohesion and Family Adaptability, have less structured families and/or agglutinated family dynamics and more sense of rejection and (Over)protection than participants without psychopathology. We cannot determine the direct influence of family factors on the development of food psychopathology, but the family has been shown to be a very important aspect in the treatment of ED’s.