Educar sense tabús: didàctica de la mort als centres educatius

Abstract

En aquest article científic pretenem elaborar una proposta d’intervenció preventiva per als professionals de l’educació on es recullin recursos i materials per educar des de la pedagogia de la mort, identificant els signes d’alerta d’un procés de dol, plantejant orientacions per actuar-hi en conseqüència i analitzant la importància d’emprar aquesta didàctica per aconseguir una comprensió naturalitzada de la finitud. Fent ús d’un mètode qualitatiu, hem obtingut les dades derivades de quatre entrevistes realitzades a diferents expertes que ens han permès desenvolupar el disseny d’unes actuacions que promouen l’acció i innovació. Els resultats mostren el gran tabú que segueix existint a la societat actual envers aquesta realitat, quelcom que traslladem als centres educatius i impedim la transmissió d’una concepció total del que és la vida. Es veu reflectida la manca de continguts curriculars per aprendre a gestionar les emocions que ens comporten les pèrdues i integrar-les com una experiència constructiva. D’aquesta manera, descobrim la rellevància d’una col·laboració entre la família i l’escola, dues institucions que han de mantenir un diàleg fluid basat en les necessitats de l’infant quan pateix l’absència d’un ésser estimat.

In this scientific article we pretend to develop a preventive proposal for education professionals which includes resources and materials to educate from the pedagogy of death, identifying the warning signs of mourning process, proposing guidelines for acting accordingly and analyzing the importance of using this didactics to naturalize the finitude. Using a qualitative method, we have obtained the data from four interviews to the experts that allowed us to design the actions that promote innovation. The results show the great taboo that continues in today’s society towards this reality, something that we transfer to schools and do not allow the transmission of a total conception of what life is. We can see the lack of curricular content to learn how to manage the emotions of losses and integrate them as a constructive experience. In this way, we discover the relevance of a collaboration between the family and the school, two institutions that must maintain a fluid dialogue based on the needs of the child when he suffers the absence of a loved one.