Atrèsia esofàgica i disfàgia en nounats: Aproximació a protocol de detecció i intervenció logopèdica

Abstract

L’atrèsia esofàgica, segons Masuya et al., és una de les anomalies congènites de l’esòfag més comunes amb les que es troben els cirurgians pediàtrics (1). Aquesta malformació consisteix en l’absència o falta de continuïtat de llum esofàgica (2) i es produeix al voltant de les quatre setmanes d’edat de l’embrió, quan s’està formant l’esòfag i la tràquea (3). El diagnòstic acostuma a ser postnatal tot i que es pot realitzar de forma prenatal. Aquests nadons han de ser intervinguts quirúrgicament per tal d’unir les dues parts de l’esòfag. Ladd (1944) i Gross (1953) classifiquen l’atrèsia en 5 tipus diferents, tenint en compte si hi ha o no presència de fístula traqueoesofàgica (4).

La intervenció d’aquests nadons ha de realitzar-se des de l’inici mitjançant un abordatge multidisciplinar, ja que aquests nounats tenen diverses problemàtiques associades. Entre aquestes, la disfàgia és la que justifica la figura del logopeda en aquest equip.

L’atrèsia esofàgica pot estar associada a diversos tipus d’anomalies que poden provocar dificultats en la ingesta, destacant l’estenosi esofàgica com a objecte d’estudi d’aquesta aproximació a protocol. L’estenosi esofàgica és l’estrenyiment de l’esòfag com a conseqüència de la correcció quirúrgica de l'atrèsia esofàgica. Aquest estretament dificulta el pas de l’aliment de la boca a l’estómac provocant disfàgia (5).

Per tal d’abordar totes les problemàtiques de manera objectiva es planteja la realització d’un protocol d’actuació interdisciplinar. A causa de les limitacions que s’han trobat, aquesta investigació s’ha centrat exclusivament a la intervenció logopèdica, deixant-la oberta a les aportacions de les diferents disciplines que aborden totes les necessitats del nounat.

Aquesta aproximació a protocol té com a finalitat objectivar la importància del tractament logopèdic des del diagnòstic, per detectar precoçment la formació d’estenosi i així evitar la disfàgia, aportant les recomanacions logopèdiques adequades a les necessitats del nounat i de la família. A la pràctica clínica s’ha observat que no hi ha un procediment objectiu per detectar l’estenosi i que la derivació del nounat diagnosticat d’atrèsia esofàgica al servei de logopèdia és tardana. D’aquesta manera s’evidencia la rellevància d’un tractament interdisciplinar en aquests nadons des de l’inici.

La metodologia aplicada per a la realització d’aquesta aproximació a protocol ha seguit l’estructura de la “Guía metodológica para la elaboración de protocolos basados en la evidencia del Instituto Aragonés de Ciencias de la Salud”, que és la que està reconeguda com a oficial a nivell estatal. Aquesta elaboració ha consistit en una revisió bibliogràfica, l’anàlisi de 4 casos clínics de l’Hospital Vall d’Hebron que inclou una petita valoració de les famílies i la realització d’un focus group amb una clínica experta i un metodòleg.