L’aferrament com a factor de risc o protecció en l’aparició d’ansietat i estrès: Estudi en un grup de ximpanzés en captivitat

Abstract

Es fa un estudi que posi de manifest la relació existent entre el tipus d’aferrament i la probabilitat de patir ansietat i estrès en ximpanzés. Partint del supòsit que un tipus d’aferrament segur esdevé un factor protector i un aferrament insegur esdevé un factor de risc a l’hora de patir aquestes patologies, s’ha fet un estudi amb 9 ximpanzés en captivitat a fi de comprovar la incidència del tipus de vinculació, en l’ansietat i estrès que pateixen. Els resultats indiquen que els ximpanzés amb un tipus d’aferrament segur estaran més protegits que els ximpanzés amb un aferrament insegur quant a la probabilitat de patir d’ansietat i estrès. Així mateix, revelen que moltes de les conductes ansioses responen a la capacitat adaptativa d’aquests primats i, per tant, no s’haurien de considerar patològiques.

A study is proposed to highlight the relationship between attachment and the probability of suffering from anxiety and stress in chimpanzees. Based on the assumption that secure attachment protects the individual while insecure attachment becomes a risk factor when it comes to suffering these pathologies, a study has been carried out with 9 sanctuary-housed chimpanzees in order to understand the effects of pairing in their anxiety and stress behaviors. The results indicate that whereas chimpanzees with secure attachment will be protected in terms of suffering from anxiety and stress, chimpanzees with insecure attachment will be more exposed to psychopathology. Also, they reveal that many of the anxious behaviors respond to the adaptative capacity of these primates and, therefore, they should not be considered pathological.