La resiliència

Abstract

This essay is a theoretical work on resilience, a novel concept in the socials sciences that invites you to take a new view of specific situations, a change of perspective that guides us to reinforce different ways of action. Precisely, because it makes us change our perspective towards people and about life. In this project I talk about the origins of this concept, what is it now, practical theories with an inside of what it is in the everyday work; having in mind both: the individual level and the community dimension of it. Resilience recognizes the value of the imperfection of humans. It is not an immediate response to adversity but a process that is in constant construction, change and development over time. It is not an absolute concept but it is linked to a dynamic and complex concept and human development. It involves a proactive learning of how to live and how to build our life.

El present treball és un aprofundiment teòric sobre la resiliència, un concepte transgressor en les ciències socials que invita a tenir una nova visió de les situacions concretes, a un canvi de perspectiva que ens guia a refermar maneres d’intervenció diferents. Precisament, perquè ens porta a canviar la nostra mirada vers les persones i sobre la vida. Aquest projecte s’emmarca en els orígens del concepte, en quin moment es troba avui dia, aquelles teories explicatives i una aportació sobre la seva visió pràctica; tenint present en tot moment tant la dimensió individual com la dimensió comunitària del mateix. La resiliència, reconeix el valor de la imperfecció de l’espècia humana. No és una resposta immediata a l’adversitat sinó un procés que està en constant construcció, canvi i/o evolució en el transcurs del temps. No és un concepte absolut ni total, sinó que està lligat als conceptes dinàmics i complexos de desenvolupament i creixement humà i va més enllà de l’actitud passiva de resistir qualsevol cop; implica l’actitud proactiva d’aprendre/reapendre a viure i construir/reconstruir la vida.