El sentit de l’alteritat en l’àmbit socioeducatiu.

Abstract

The human being needs the other to constitute his identity and to fulfill his essence: being loved. In the postmodern society, this relationship of interdependence has been underestimated and replaced by compulsive behaviours of satisfaction, via material objects. Knowing that social skills and emotional learning are the tools for social efficacy, the society needs to educate its citizens and to generate spaces to recover the interaction’s essence. In socioeducational contexts, from the reflexive-creator professional profile, the social and emotional competence turns into the basis of both, education and praxis. The vocation is one of the engines which enables the transformation of these paradigms.

L’ésser humà necessita a l’altre per constituir la seva identitat i assolir la seva essència: ser estimat. En la societat postmoderna, aquesta relació d’interdependència s’ha desvirtuat i substituït per conductes compulsives de satisfacció, via objectes materials. Sent les habilitats socials i l’educació emocional les eines per a l’eficàcia social, la societat necessita formar als ciutadans i generar espais per recuperar l’essència de la interacció. En l’àmbit socioeducatiu, des d’un perfil professional reflexiu-creador, la competència social i emocional esdevé un pilar fonamental tant en la formació com en la praxis. La vocació és un dels motors que permet transformar aquests paradigmes.

El ser humano necesita al otro para constituir su identidad y cumplir su verdadera esencia:ser amado. En la sociedad posmoderna, esta relación de interdependencia se ha desvirtuado y sustituido por conductas compulsivas de satisfacción, vía objetos materiales. Siendo las habilidades sociales y la educación emocional los recursos para la eficaciasocial, la sociedad necesita formar a los ciudadanos y generar espacios para recuperar la esencia de la interacción. En el ámbito socioeducativo, desde un perfil profesional reflexivo-creador, la competencia social y emocional es un pilar básico tanto en la formación como en la praxis. La vocación es uno de los motores que permite transformar estos paradigmas.