Estudi de les fractures d’ós llarg per projectil d’arma de foc

Abstract

La interpretació de lesions òssies per projectil d’arma de foc en casos de cadàver en mal estat o restes esquelètiques, representen un repte important pel patòleg i antropòleg forense. Tot i que existeix literatura sobre les lesions resultants a crani, les lesions a l’os llarg no han estat suficientment estudiades i actualment el diagnòstic continua sent un desafiament per al professional que s’hi enfronta. Aquest estudi proposa realitzar i implementar el disseny experimental d’un test balístic per reproduir fractures per projectil d’arma de foc en os llarg humà, a fi de caracteritzar el patró de fractura resultant. La mostra utilitzada considera els tres models experimentals possibles: 5 exemplars sintètics, 5 fèmurs de cérvol comú i 5 húmers humans procedents de donants. L’estudi ha permès construir un dispositiu de subjecció axial per col·locar l’espècimen ossi en posició vertical estàtica mentre s’efectua el tret, així com elaborar un motlle de gelatina balística que simula la presència de parts toves rodejant l’os. Els resultats obtinguts permeten disposar de 5 exemplars sintètics, 4 d’animals i 5 d’humans disparats en condicions controlades de laboratori. En tots els casos, els húmers humans presenten un patró de fractura primària i secundàries, configurant una fractura comminuta estrellada. En el cas dels fèmurs animals, ha estat impossible reconstruir la fractura primària, essent la resta anàloga al resultat humà. En un futur, disposar d’aquesta mostra i ampliar-la, permetrà aprofundir en la biomecànica de la fractura de l’os llarg associada a projectil d’arma de foc.