El principi de conformitat en la compravenda immobiliària a Catalunya. Interrelació amb la doctrina aliud pro alio

Abstract

La manca de conformitat del bé amb el contracte suposa, entre altres qüestions, que el bé lliurat (la prestació real) no s’adeqüi al bé pactat (prestació ideal), pel que fa a la seva habilitat per servir a una determinada finalitat.

La manca de conformitat, en aquest sentit, és la inhabilitat del bé. Inhabilitat que el Dret civil espanyol ha vingut a apuntalar com a epicentre de la doctrina aliud pro alio i la possibilitat de recórrer als remeis generals davant l’incompliment de l’obligació (arts. 1124 i 1101 del Codi Civil espanyol), en tant que es considera com una forma d’incompliment contractual. El comprador podrà recórrer a la resolució del contracte quan els defectes que presenta el bé lliurat el fa inhàbil per a la seva finalitat i els remeis redhibitoris esdevenen ineficaços.

Els específics remeis que davant la manca de conformitat preveu l’article 621-37 del Codi Civil de Catalunya, entre els quals es troba la resolució del contracte i la indemnització dels danys i perjudicis, ens porten a preguntar-nos si el Llibre VI del Codi Civil de Catalunya ha suposat la implícita derogació de la doctrina aliud pro alio en la compravenda a Catalunya i el desplaçament de l’aplicació de l’article 1124 del Codi Civil espanyol. Especialment, pel que fa a la compravenda immobiliària.