Jurisprudència en l’aplicació de l’article 235.1.7 del Codi penal i l’aplicació de penes de presó com a pena substitutòria de la multa impagada

Abstract

L’avaluació periòdica dels graus de reincidència penitenciària a Catalunya ha permès detectar una situació anòmala, que planteja una problemàtica específica i que mereix un estudi concret per tal d’elaborar un bon diagnòstic de les causes i proposar solucions possibles: s’ha constatat l’existència d’un volum important d’interns i internes que compleixen una pena privativa de llibertat com a resposta penal subsidiària davant l’impagament de la multa prèviament imposada en un procediment penal.

Les dades examinades reflecteixen que la resposta punitiva en cas de furts lleus reiterats recau, de manera prioritària, en una pena de multa que, només en cas de ser impagada, comporta l’ingrés de l’individu a la presó. Això significa que des de l’àmbit judicial s’ha fet una aplicació molt restrictiva del tipus hiperagreujat de furt previst a l’article 235.1.7 CP que va ser inclòs en el text penal amb la reforma operada amb la Llei orgànica (LO) 1/2015, de 30 de març. Amb aquest precepte es preveia l’aplicació de penes més severes, que arribaven fins als tres anys de presó, per a aquells individus que en el moment de delinquir haguessin estat ja condemnats per tres o més delictes previs.

L’estudi fa propostes i recomanacions legals de reforma per la millor aplicació de la pena de multa i les opcions alternatives, més enllà de la darrera reforma de la LO 9/2022, i fa propostes originals respecte la redefinició de la gravetat dels delictes patrimonials i la introducció com a mesura de seguretat de la llibertat vigilada alternativa amb programes de formació i capacitació laboral.