Estudi del concepte i el contingut de la vulnerabilitat en la jurisprudència: Anàlisi de les sentències de les audiències provincials, l'Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia, el Tribunal Suprem i el Tribunal Europeu de Drets Humans

Abstract

La recerca analitza la jurisprudència sobre el delicte de tràfic d’éssers humans per determinar quins són els elements que es tenen en compte en valorar que s’esdevé una situació de vulnerabilitat i indaga si s’han dut a terme definicions més concretes del terme. L’estudi de la jurisprudència és rellevant perquè la vulnerabilitat és una característica del delicte, però hi ha una certa indeterminació pel que fa al seu contingut. És necessari delimitar-lo amb més precisió a fi de garantir la protecció dels drets de les víctimes.

Mitjançant l’estudi de 160 sentències de les audiències provincials, l’Audiència Nacional, els tribunals superiors de justícia, el Tribunal Suprem i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), es pot advertir que els tribunals empren el terme vulnerabilitat de diferent manera. En alguns casos la consideren una característica general del delicte, en d’altres com un mitjà delictiu i en d’altres com un agreujant de la pena. Per bé que no n’elaboren una definició concreta més enllà de la delimitació introduïda en la reforma de la Llei orgànica 1/2015, sí que esmenten elements que consideren que reflecteixen aquesta situació.

Així mateix, relacionen la vulnerabilitat amb la modalitat de tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual, concretament amb la imposició de la prostitució. Això succeeix malgrat que l’article 177 bis no restringeix la seva definició a aquesta modalitat, sinó que està prevista per a totes les formes de tràfic de persones. Aquesta interpretació canvia en la jurisprudència del TEDH, que l’esmenta en casos de tràfic d’éssers humans amb finalitats d’imposició de servitud o treballs forçats.