L’acompanyament postpenitenciari professional: una eina de suport per al retorn a la comunitat

Abstract

Els estudis de reincidència actuals han posat de manifest la importància del període immediatament posterior a l’excarceració per a la reinserció social dels delinqüents. Des de la perspectiva del desistiment delictiu, es postula la necessitat d’augmentar durant aquest període el suport social dels individus amb major risc de reincidència. Per això, l’any 2015 es crea el Servei d’Acompanyament Postpenitenciari, que té com a objectiu atendre persones que surten en llibertat definitiva en situació de vulnerabilitat.

En aquest estudi es descriuen les principals necessitats de les persones ateses en aquest Servei, així com la intervenció dissenyada per fomentar la seva reinserció social. Amb aquest objectiu s’analitza, mitjançant la revisió d’expedients, una mostra de 73 subjectes vinculats al Servei entre gener de 2016 i setembre de 2017. Així mateix, com a objectiu complementari es realitza una comparació entre la mostra d’aquest estudi i una submostra de l’estudi La Reincidència Penitenciària a Catalunya de 2014.

Aquesta recerca confirma la incidència en els subjectes de diversos factors de risc relacionats amb el desistiment delictiu, habitualment destacats a la bibliografia, com són la falta de suport social, desocupació, desesperança, etc. Així mateix, les necessitats criminògenes de la mostra d’aquesta investigació s’assemblen als perfils de risc obtinguts pels estudis de reincidència. Per aquest motiu, aquests resultats suggereixen que un acompanyament professional resulta necessari en persones amb situacions d’aïllament social greu o amb major presència d’altres problemàtiques complexes com serien el consum de substàncies tòxiques o patologies duals.