Barreres culturals en l’accés a la justícia: el paper dels intèrprets en relació a les persones estrangeres

Abstract

Aquest treball de recerca analitza el funcionament del servei d'interpretació judicial a Catalunya. Actualment una part important dels procediments penals inclouen a persones per a les quals el castellà o el català no són la seva llengua materna, i això suposa que l'Administració de Justícia necessiti adaptar-se, facilitant l'accés a la justícia. Centrada en la fase oral, en la celebració dels judicis, aquesta recerca comença analitzant la legislació i reglamentació relativa al servei d'interpretació i el dret de les parts a entendre el procés en el seu idioma. Després s'explica com està estructurat el servei, el volum d'interpretacions que cada any ha de procurar la Generalitat a través de l'externalització del servei, i alguns indicadors existents sobre la qualitat d'aquest. A través d'observacions directes en seus judicials, es descriu en què consisteix el servei d'interpretació en el seu dia a dia. A més, s'entrevista a intèrprets judicials i operadors jurídics, amb la finalitat de comprendre millor la tasca d'interpretació, les particularitats que adquireix durant la fase oral i per a recollir bones pràctiques i les necessitats de millores que els actors implicats consideren més urgents. La recerca recull un conjunt de bones pràctiques, basades en recomanacions i guies internacionals i observades a resultat de la pròpia recerca. L’informe conclou amb una sèrie de propostes concretes amb l’objectiu de contribuir a superar les barreres culturals que poden ser problemàtiques en l'accés als serveis de justícia en condicions d'igualtat.

This research work analyzes the functioning of the judicial interpretation service in Catalonia. Currently, an important part of the criminal proceedings include people for whom Spanish or Catalan is not their mother tongue, and this means that the Administration of Justice needs to adapt, facilitating access to justice. Focused on the oral phase, in the celebration of the trials, this research begins by analyzing the legislation and regulations related to the interpretation service and the right of the parties to understand the process in their own language. It then explains how the service is structured, the volume of interpretations that the Generalitat has to provide each year through the outsourcing of the service, and some existing indicators on the quality of the service. Through direct observations in courts, this research describes what the interpretation service consists of on a day-to-day basis. In addition, court interpreters and legal operators are interviewed in order to better understand the interpreting task, the particularities it acquires during the oral phase, and to gather good practices and the needs for improvement that the actors involved consider most urgent. The research ends with a collection of good practices, based on international recommendations and guidelines and also based on the results of the research itself. These have been transformed into a series of specific recommendations to help overcome the cultural barriers that may hinder equal access to justice services.

Este trabajo de investigación analiza el funcionamiento del servicio de interpretación judicial en Catalunya. Actualmente una parte importante de los procedimientos penales incluyen a personas para las que el castellano o el catalán no son su lengua materna, y esto supone que la Administración de Justicia necesite adaptarse, facilitando el acceso a la justicia. Centrada en la fase oral, en la celebración de los juicios, esta investigación comienza analizando la legislación y reglamentación relativa al servicio de interpretación y el derecho de las partes a entender el proceso en su idioma. Después se explica cómo está estructurado el servicio, el volumen de interpretaciones que cada año tiene que procurar la Generalitat a través de la externalización del servicio, y algunos indicadores existentes sobre la calidad del mismo. A través de observaciones directas en sedes judiciales, se da cuenta de en qué consiste el servicio de interpretación en su día a día. Además, se entrevista a intérpretes judiciales y operadores jurídicos, con el fin de comprender mejor la tarea de interpretación, las particularidades que adquiere durante la fase oral y para recoger buenas prácticas y las necesidades de mejoras que los actores implicados consideran más urgentes. La investigación recoge un conjunto de buenas prácticas, basadas en recomendaciones y guías internacionales y observadas en la propia investigación. Finalmente, el informe concluye con una serie de recomendaciones concretas que buscan contribuir a superar las barreras culturales que pueden complicar el acceso a los servicios de justicia en condiciones de igualdad.