Unitat Integrada d’Atenció a nens, nenes i adolescents víctimes d’abusos sexuals (Barnahus) a Tarragona: anàlisis descriptiu de la intervenció forense

Abstract

Barnahus és un model d’atenció integral a menors víctimes d’agressió sexual en el qual els professionals intervenen de manera interdisciplinària i centralitzada. El 2020 s’inicia un projecte pilot a Tarragona, on un equip fix de professionals, treballa de manera coordinada amb un equip mòbil que inclou als metges/esses forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya. L’objectiu d’aquest treball és descriure el perfil de les víctimes explorades. És un estudi descriptiu observacional en el que la font d’informació ha estat EJCAT i SINIA. Les variables analitzades són: característiques sociodemogràfiques, tipus i origen de l’abús, antecedents patològics, tractament i l’existència de seqüeles psicofísiques. Dels 148 casos, 127 (85,8%) pertanyen al sexe femení. El 70,9% tenia entre 12 i 18 anys. El 51,4% no presentava antecedents psiquiàtrics. El 73% no va precisar tractament farmacològic postagressió. El tipus d’abús més prevalent van ser els tocaments (44,6%). El 53,4% dels casos es van produir en l’àmbit intrafamiliar. En el 4% es van observar seqüeles físiques i en el 15,6% seqüeles psíquiques, sent la seqüela més habitual “Altres trastorns neuròtics”. Al comparar diverses variables, únicament destaca la prevalença de tocaments en menors de 12 anys. El nostre estudi mostra la utilitat de la font forense a l’hora d’aportar dades. Aquest estudi ha posat de manifest una major prevalença de víctimes del sexe femení i edat superior a 12 anys, en que el tipus d’abús més freqüent van ser els tocaments en l’àmbit intrafamiliar. En la majoria dels casos no es van observar seqüeles psicofísiques.

Barnahus is a model of comprehensive care for minors who are victims of sexual assault, where professionals intervene in an interdisciplinary and centralized manner. In 2020, a pilot project began in Tarragona, where a fixed team of professionals works in coordination with a mobile team that includes forensic doctors from the Institute of Legal Medicine and Forensic Sciences of Catalonia. The aim of this work is to describe the profile of the victims examined. This is a descriptive observational study, and the sources of information were EJCAT and SINIA. The variables analyzed included sociodemographic characteristics, type and origin of the abuse, pathological history, treatment, and the existence of psychophysical sequelae. Out of 148 cases, 127 (85.8%) were female. 70.9% were between the ages of 12 and 18. 51.4% had no psychiatric history. 73% did not require pharmacological treatment post-assault. The most prevalent type of abuse was touching (44.6%). 53.4% of the cases occurred within the family context. In 4% of cases, physical sequelae were observed, and in 15.6%, psychological sequelae, with the most common sequela being "Other neurotic disorders." When comparing various variables, only the prevalence of touching in those under 12 years old stands out. Our study demonstrates the usefulness of forensic sources in providing data. This study has revealed a higher prevalence of female victims and those over 12 years old, where the most frequent type of abuse was touching within the family context. In most cases, no psychophysical sequelae were observed.

Barnahus es un modelo de atención integral a menores víctimas de agresión sexual donde los profesionales intervienen de manera interdisciplinaria y centralizada. En 2020 se inicia un proyecto piloto en Tarragona, donde un equipo fijo de profesionales trabaja de manera coordinada con un equipo móvil que incluye a los médicos forenses del Instituto de Medicina Legal y Ciencias Forenses de Cataluña. La finalidad de este trabajo es describir el perfil de las víctimas exploradas. Se trata de un estudio descriptivo observacional cuya fuente de información fue EJCAT y SINIA. Se han analizado como variables: características sociodemográficas, tipo y origen del abuso, antecedentes patológicos, tratamiento y la existencia de secuelas psicofísicas. De los 148 casos, 127 (85,8%) pertenecían al sexo femenino. El 70,9% tenía entre 12 y 18 años. El 51,4% no presentaba antecedentes psiquiátricos. El 73% no precisó tratamiento farmacológico post-agresión. El tipo de abuso más prevalente fueron los tocamientos (44,6%). El 53,4% de los casos se produjeron en el ámbito intrafamiliar. En el 4% se observaron secuelas físicas y en el 15,6% secuelas psíquicas, siendo la secuela más habitual “Otros trastornos neuróticos”. Al comparar diversas variables, únicamente destaca la prevalencia de tocamientos menores de 12 años. Nuestro estudio muestra la utilidad de la fuente forense a la hora de aportar datos. Este estudio ha puesto de manifiesto una mayor prevalencia de víctimas del sexo femenino y mayores de 12 años, donde el tipo de abuso más frecuente fueron los tocamientos en el ámbito intrafamiliar. En la mayoría de los casos no se observaron secuelas psicofísicas.