dc.contributor
Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (Catalunya)
dc.contributor
Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista
dc.contributor.author
Tur, Montserrat (coord.)
dc.contributor.author
Toledo - Vásquez, Patsilí
dc.contributor.author
Gonzalez Prado, Patricia
dc.contributor.author
Casas Vila, Glòria
dc.contributor.author
Giménez Costa, Ana
dc.contributor.author
Garrido Gaitán, Elena
dc.contributor.author
Ginés Canales, Oriol
dc.contributor.author
Wilhelm Wainsztein, Javier
dc.identifier.uri
https://hdl.handle.net/20.500.14226/2250
dc.description.abstract
Com diu Donna Hicks, mediadora en conflictes per a la ONU, el reconeixement de la dignitat de l’altre es l’essència de la resolució de conflictes: “Sense reconèixer la dignitat de l’altre, i això comença per escoltar-lo, no hi ha pau duradora”.
La mediació, com a via adequada de resolució de conflictes, es basa en uns principis fonamentals com la igualtat entre les parts, la neutralitat i imparcialitat del mediador, la bona fe i el respecte entre les parts, entre d’altres. El i la professional de la mediació ha de contribuir a crear canals de comunicació entre les parts, per tal de que per si mateixes, mitjançant el diàleg constructiu i el reconeixement de l’altre, aconsegueixin arribar a acords i solucionar d’aquesta manera el conflicte que les afecta.
És, per tant, essencial que entre les parts existeixi un reconeixement de l’altre i un respecte a la seva dignitat, per a garantir també la igualtat entre les parts. En la mediació familiar, el professional vetlla per tal de que no es produeixi aquest desequilibri, i es garanteixi una equitat en el tracte. No obstant això, en els casos de violència masclista, aquesta condició d’igualtat i de respecte mutu entre les parts no es produeix, al tractar-se d’una relació de poder on una de les parts ha exercit o exerceix violència sobre l’altra.
Analitzar la mediació en casos de violència masclista és un dels aspectes en que es fa immersió en aquest llibre, s’aprofundeix en la teoria i en casos pràctics, per tal que la persona mediadora disposi d’eines i capacitats per detectar aquests casos, per evitar la revictimització i per actuar en conseqüència. Per altra banda, es posa de relleu que els processos de mediació no estan exempts de biaixos socials, entre ells, els biaixos de gènere. Aquests arrelats en construccions socials i culturals poden manifestar-se de diverses maneres al llarg del procés de mediació, i cal reconèixer que no sempre les persones mediadores tenen les eines per identificar-ho. Per això, citant textualment al Dr. Javier Wilhelm, un dels autors, és essencial que les persones mediadores s’involucrin en un procés continu d’autoreflexió i formació especialitzada en perspectiva de gènere i de diversitat, per augmentar la seva consciència sobre com actuen aquests biaixos i aprendre a gestionar-los de manera efectiva.
dc.publisher
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE)
dc.relation.ispartof
Repositori del Departament de Justícia
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights
Reconeixement-no comercial-no obra derivada
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.subject
Perspectiva de gènere
dc.subject
Violències masclistes
dc.subject
Alternative Dispute Resolution (ADR)
dc.subject
Interseccionalitat
dc.subject
Dret civil--Catalunya
dc.subject
Violència envers les dones
dc.subject
Violència de gènere
dc.subject
Dret de família
dc.title
Mediació i Gènere
dc.type
info:eu-repo/semantics/workingPaper
dc.description.version
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess