Tercer grau i reinserció: com aconsegueix el tercer grau ser un punt d'inflexió en la vida de les persones excarcerades?

Abstract

L’objectiu de la recerca consisteix en analitzar la capacitat del tercer grau i de la llibertat condicional de contribuir al desistiment de la delinqüència i a la reinserció. Es parteix de quatre possibles explicacions que compten amb certa evidència empírica: la inserció laboral com a factor que genera vincles socials, la creació d’una aliança de treball entre el supervisor i l’usuari que promou la seva transformació cognitiva, la creació d’un vincle familiar i comunitari que reduiria la tensió del retorn i produiria reciprocitat moral i la vigilància que induiria a l’autocontrol. Amb aquest objectiu s’ha dissenyat una recerca qualitativa, en la que s’ha entrevistat a 30 usuaris (homes i dones) de tercer grau i llibertat condicional i a 10 professionals. Els resultats mostren que efectivament el tercer grau es percebut com a punt d’inflexió pels participants en la recerca i que els mecanismes que expliquen l’impacte positiu del tercer grau i de la llibertat condicional són dos: el suport professional que porta a la creació de vincles convencionals, en particular els vincles laborals, i la vigilància que es porta a terme durant el compliment en la comunitat de la pena de presó, el qual promou el compliment instrumental de la mesura i l’autocontrol.