L'ornamentació lliure en les sonates metòdiques de Telemann

Abstract

Durant la primera meitat del segle XVIII, l'ornamentació de la melodia en els moviments lents sovint no s'anotava a la partitura, i es deixava en mans de l'intèrpret la seva improvisació. És, per tant, una de les decisions interpretatives que el músic actual ha de prendre a l'hora d'abordar aquest repertori. Una de les fonts més útils per estudiar aquesta pràctica històrica són les sonates metòdiques de Telemann. El primer moviment lent de cadascuna de les dotze sonates té una melodia simple i una melodia ornamentada. En aquest treball s'estudiaran els ornaments que Telemann utilitzà i es classificaran per a tal de confeccionar una taula d'ornaments. Aquesta taula serà útil per decorar altres obres de Telemann i d'autors contemporanis que escriguessin en el mateix estil.

Durante la primera mitad del siglo XVIII, la ornamentación de la melodía en los movimientos lentos a menudo no se escribía en las partituras, y se dejaba en manos del intérprete su improvisación. Se trata, pues, de una de las decisiones interpretativas que el músico actual debe tomar al abordar este repertorio. Una de las fuentes más útiles para estudiar esta práctica histórica son las sonatas metódicas de Telemann. El primer movimiento lento de cada una de las doce sonatas tiene una melodía simple y otra ornamentada. En este trabajo se estudiarán los ornamentos que Telemann empleó y se clasificarán para elaborar una tabla de ornamentos. Esta tabla será de utilidad para decorar otras obras de Telemann y de autores contemporáneos que escribieran en el mismo estilo.

During the first half of the eighteenth century, it was common not to write down ornamentations in slow movements. Their improvisation was left to the performer’s discretion. This is one of the interpretative challenges that modern performers face today when playing such repertoire. One of the most useful sources for studying this historical practice is Telemann's methodical sonatas. The first slow movement in each of these twelve sonatas contains a simple melody and an ornamented one. In this work, Telemann's ornaments will be studied and classified in order to create an ornament table. This table will be useful to embellish other works by Telemann and contemporary composers who wrote in the same style.