Recomanacions per a l’organització del tractament del xoc cardiogènic a Catalunya: via xoc

Abstract

Xoc cardiogènic; Tractament; Via xoc

Cardiogenic shock; Treatment; Via xoc;

Choque cardiogénico; Tratamiento; Via xoc

El xoc cardiogènic (XC) és una situació de baix cabal cardíac que s’associa a hipoperfusió i fallida orgànica multisistèmica. La causa més freqüent és l’infart agut de miocardi amb disfunció greu del ventricle esquerre. Els avenços en la teràpia de reperfusió han millorat la supervivència del XC, però la mortalitat intrahospitalària continua sent elevada (al voltant del 50%). Els sistemes coordinats regionals d’atenció mèdica, associats a algorismes de tractament comuns, han millorat la supervivència en patologies agudes greus en què el pronòstic és dependent del temps (infart agut de miocardi [IAM], accident vascular cerebral, aturada cardíaca extrahospitalària, politraumatisme). Aplicar una estratègia similar adaptada al XC podria tenir un efecte similar en la seva supervivència.

Cardiogenic shock (CS) is a situation of low cardiac output that is associated with hypoperfusion and multisystemic organ failure. The most common cause is acute myocardial infarction with severe left ventricular dysfunction. Advances in reperfusion therapy have improved CS survival, but in-hospital mortality remains high (around 50%). Coordinated regional health care systems, associated with common treatment algorithms, have improved survival in severe acute conditions in which the prognosis is time-dependent (acute myocardial infarction [AMI], stroke, outpatient cardiac arrest, polytrauma). Applying a similar strategy adapted to the CS could have a similar effect on its survival.

El shock cardiogénico (SC) es una situación de bajo gasto cardíaco que se asocia a hipoperfusión y quiebra orgánica multisistémica. La causa más frecuente es el infarto agudo de miocardio con disfunción grave del ventrículo izquierdo. Los avances en la terapia de reperfusión han mejorado la supervivencia del SC, pero la mortalidad intrahospitalaria sigue siendo elevada (alrededor del 50%). Los sistemas coordinados regionales de atención médica, asociados a algoritmos de tratamiento comunes, han mejorado la supervivencia en patologías agudas graves en que el pronóstico es dependiente del tiempo (infarto agudo de miocardio [IAM], accidente vascular cerebral, paro cardíaco extrahospitalaria, politraumatismo). Aplicar una estrategia similar adaptada al SC podría tener un efecto similar en su supervivencia.