Guia clínica per a l'atenció de les persones amb símptomes persistents de COVID-19

Abstract

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Símptomes persistents; Guia clínica

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Síntomas persistentes; Guía clínica

Coronavirus SARS-CoV-2; COVID-19; 2019-nCoV-2; Persistent symptoms; Clinical guide

Les persones amb símptomes persistents de COVID-19 són majoritàriament dones d’edat mitjana i representen un problema de salut emergent, ja que aquests símptomes poden ocasionar un fort impacte sobre la qualitat de vida. Aquesta circumstància també pot afectar persones joves sense cap malaltia prèvia. El seu pronòstic a llarg termini és desconegut. Els símptomes persistents són molt variats i poden ser fluctuants i agrupar-se en una mateixa persona. Per a la gran majoria de persones amb símptomes de COVID-19 persistent ha de prevaldre l’atenció centrada exclusivament en l’equip d’atenció primària (AP), amb un abordatge integral i amb visió biopsicosocial, i amb el suport de professionals com els de salut mental, els dels serveis de rehabilitació i els de treball social quan sigui necessari. L’observació i l’abordatge de la simptomatologia persistent en aquestes persones representen una oportunitat per generar coneixement des de l’AP, juntament amb les persones afectades. La manca de símptomes patognomònics i/o proves específiques dificulta el diagnòstic i obliga a descartar altres malalties que poden tenir presentacions similars, sovint per arribar a un diagnòstic per exclusió. La manca d’un tractament específic fa que l’acompanyament d’aquestes persones tingui com a objectiu alleugerir el seu malestar i facilitar la seva reincorporació a l’activitat habitual.

Las personas con síntomas persistentes de COVID-19 son mayoritariamente mujeres de edad media y representan un problema de salud emergente, ya que estos síntomas pueden ocasionar un fuerte impacto sobre la calidad de vida. Esta circunstancia también puede afectar a personas jóvenes sin enfermedad previa. Su pronóstico a largo plazo es desconocido. Los síntomas persistentes son muy variados y pueden ser fluctuantes y agruparse en una misma persona. Para la gran mayoría de personas con síntomas de COVID-19 persistente debe prevalecer la atención centrada exclusivamente en el equipo de atención primaria (AP), con un abordaje integral y con visión biopsicosocial, y con el apoyo de profesionales como los de salud mental, los de los servicios de rehabilitación y los de trabajo social cuando sea necesario. La observación y el abordaje de la sintomatología persistente en estas personas representan una oportunidad para generar conocimiento desde la AP, junto con las personas afectadas. La falta de síntomas patognomónicos y / o pruebas específicas dificulta el diagnóstico y obliga a descartar otras enfermedades que pueden tener presentaciones similares, a menudo para llegar a un diagnóstico por exclusión. La falta de un tratamiento específico hace que el acompañamiento de estas personas tenga como objetivo aliviar su malestar y facilitar su reincorporación a la actividad habitual.

People with persistent symptoms of COVID-19 are mostly middle-aged women and represent an emerging health problem, as these symptoms can have a strong impact on quality of life. This circumstance can also affect young people without any previous illness. Its long-term prognosis is unknown. Persistent symptoms are very varied and can be fluctuating and grouped into a single person. For the vast majority of people with symptoms of persistent COVID-19, care focused exclusively on the primary care team (PA) should prevail, with a comprehensive approach and a biopsychosocial vision, and with the support of professionals such as those of mental health, those of rehabilitation services and those of social work when necessary. Observing and addressing the persistent symptomatology in these people represents an opportunity to generate knowledge from the PA, along with those affected. The lack of pathognomonic symptoms and / or specific tests makes diagnosis difficult and forces us to rule out other diseases that may have similar presentations, often to arrive at a diagnosis by exclusion. The lack of specific treatment means that the support of these people aims to alleviate their discomfort and facilitate their reintegration into the usual activity.