Evaluación de la efectividad clínica y la seguridad de la artroplastia primaria de hombro

Abstract

Artroplastia primaria de hombro; Sistema Nacional de Salud; Efectividad clínica

Primary shoulder arthroplasty; Spanish Health System; Clinical effectiveness

Artroplàstia primària d’espatlla; Sistema Nacional de Salut; Efectivitat clínica

Dins les artroplàsties primàries d’espatlla, hi ha dos tipus de substitució articular en funció de les parts de l’espatlla reemplaçades per pròtesis: s’anomena artroplàstia parcial quan se substitueix només la part de l’articulació que correspon a la part superior del braç (cap de l’húmer proximal), i artroplàstia total si també es reemplaça la part que correspon a l’espatlla (cavitat glenoide de l’escàpula). En aquest àmbit, un dels avenços tècnics més destacats ha estat l’aparició dels models inversos, en els qual s’intercanvia la funció entre el component protèsic de l’húmer proximal i la cavitat glenoide de l’escàpula. En el Sistema Nacional de Salud (SNS), entre els anys 2000 i 2015, es van fer prop de 25.000 substitucions de l’articulació de l’espatlla i 2.500 revisions de substitucions d’espatlla. Aquest tipus d’intervenció es va prescriure a pacients que presentaven malalties degeneratives com ara artrosi, artritis, etc., fractures agudes, artropaties per ruptura del manegot dels rotatoris i dolor i limitació funcional com a conseqüència d’un traumatisme. A més, es van prescriure a pacients amb una ruptura massiva i crònica dels tendons de l’articulació de l’espatlla. La seva finalitat, en tots els casos, era aconseguir una articulació útil, estable i indolora. Atès el volum creixent d’aquest tipus de procediments en els darrers anys, així com els requisits tecnològics i formatius per a la seva execució, els objectius específics d’aquest informe són, en primer lloc, descriure les característiques de la població intervinguda, els procediments realitzats i la tendència temporal d’ús d’artroplàsties d’espatlla en el Sistema Nacional de Salud; en segon lloc, descriure els resultats publicats pels registres d’artroplàsties d’espatlla i dels models emprats en l’àmbit internacional; i per últim, descriure l’evidència científica disponible en termes d’efectivitat i seguretat de les artroplàsties primàries d’espatlla i/o dels models emprats dins el Sistema Nacional de Salud (SNS) Aquests tres objectius persegueixen la finalitat de facilitar la presa de decisions i, en el futur, promoure l’avaluació d’aquest tipus de procediments en comparació amb d’altres alternatives terapèutiques.

There are two types of joint replacements within the primary shoulder arthroplasty procedure, depending on which parts are replaced by a prosthesis. A partial arthroplasty replaces only the portion of the joint corresponding to the upper arm (proximal humeral head), while a total arthroplasty replaces said portion as well as the glenoid cavity and scapula, which corresponds to the back. In this branch of surgery, one of the most outstanding technological advancements has been the incorporation of inverted models, which change the role between the prosthetic component of the proximal humerus and glenoid cavity of the scapula. In the Spanish Health System, approximately 25,000 shoulder replacements and 2,500 shoulder replacement revisions were performed between 2000 and 2015. This type of intervention was primarily indicated for patients who had pain and functional limitation resulting from trauma, degenerative disease, or massive, chronic rupture of the shoulder joint tendons. The objective in all cases was to achieve a useful, stable and pain-free joint. Given the growing volume of this type of procedure in recent years, and the technological and training requirements for its execution, this report has two main aims. First, to describe the results of prosthetic replacement procedures in the shoulder joint and the characteristics of patients intervened in the Spanish Health System and, second, to describe the results of shoulder prostheses using the information available in arthroplasty registries. These two objectives strive to facilitate decision making and promote the future evaluation of these types of procedures in comparison with other therapeutic alternatives.

Dentro de las artroplastias primarias de hombro, existen dos tipos de reemplazo articular en función de las partes del hombro sustituidas mediante prótesis: se denomina artroplastia parcial cuando se sustituye solo la parte de la articulación que corresponde a la parte superior del brazo (cabeza del húmero proximal), y artroplastia total si también se reemplaza la parte que corresponde al hombro (cavidad glenoidea de la escápula). En este ámbito, uno de los avances técnicos más destacados ha sido la aparición de los modelos invertidos, en los que se intercambia la función entre el componente protésico del húmero proximal y la cavidad glenoidea de la escápula. En el Sistema Nacional de Salud (SNS), entre los años 2000 y 2015, se realizaron aproximadamente 25.000 reemplazos de la articulación del hombro y 2.500 revisiones de sustituciones de hombro. Este tipo de intervenciones se prescribieron a pacientes que presentaban enfermedades degenerativas como artrosis, artritis, etc., fracturas agudas, artropatías por ruptura del manguito rotador, y dolor y limitación funcional como consecuencia de un traumatismo. Además, se prescribieron a pacientes con una ruptura masiva y crónica de los tendones de la articulación del hombro. Su finalidad, en todos los casos, fue conseguir una articulación útil, estable e indolora. Dado el creciente volumen de este tipo de procedimientos en los últimos años, y los requisitos tecnológicos y formativos para su ejecución, los objetivos específicos de este informe son, en primer lugar, describir las características de la población intervenida, los procedimientos realizados y la tendencia temporal de utilización de artroplastias de hombro en el Sistema Nacional de Salud; en segundo lugar, describir los resultados publicados por los registros de artroplastias de hombro y de los modelos utilizados en el ámbito internacional; y por último, describir la evidencia científica disponible, en términos de efectividad y seguridad, de las artroplastias primarias de hombro y/o de los modelos utilizados en el ámbito del Sistema Nacional de Salud (SNS). Estos tres objetivos persiguen la meta de facilitar la toma de decisiones y, en un futuro, promover la evaluación de este tipo de procedimientos en comparación con otras alternativas terapéuticas.