Efecte placebo i nocebo: com fer servir l’efecte placebo i evitar l’efecte nocebo per optimitzar el tractament a la pràctica clínica

Abstract

Placebo; Nocebo; Pràctica clínica; Eficàcia; Seguretat

Placebo; Nocebo; Práctica clínica; Eficacia: Seguridad

Placebo; Nocebo; Clinical practice; Effectiveness; Security

Un placebo és defineix com una substància farmacològicament inert, però amb capacitat per induir un benefici terapèutic o efectes adversos. De fet, qualsevol tipus de tractament, en el context d’una intervenció terapèutica, pot actuar com un placebo que indueix una resposta que no és atribuïble a les seves propietats. Els efectes placebo i nocebo formen part de tot procés terapèutic i com a tal estan presents a la pràctica clínica. Tot i que generalment passen desapercebuts tenen la capacitat d’impactar de forma positiva o negativa sobre el resultat global dels tractaments. És essencial que els professionals aprenguin a reconèixer aquests fenòmens a la practica clínica, així com la seva capacitat per induir en la consulta un efecte placebo o per evitar l’efecte nocebo i optimitzar el tractament. Hi ha estratègies basades en l’evidència que poden ajudar al maneig d’aquests fenòmens, com són la modulació de les expectatives i les experiències del pacient, la comunicació apropiada de la informació i la promoció de la interacció social entre pacients prèviament tractats amb èxit. És clau establir una bona relació metge/metgessa–pacient basada en la confiança, l’empatia i l’assertivitat per optimitzar el tractament i millorar la qualitat de vida dels pacients.

Un placebo se define como una sustancia farmacológicamente inerte pero con capacidad para inducir un beneficio terapéutico o efectos adversos. De hecho, cualquier tipo de tratamiento, en el contexto de una intervención terapéutica, puede actuar como un placebo induciendo una respuesta que no es atribuible a las propiedades del mismo. Los efectos placebo y nocebo forman parte de todo proceso terapéutico y como tal están presentes en la práctica clínica. A pesar de que generalmente pasan desapercibidos, tienen la capacidad de impactar de forma positiva o negativa sobre el resultado global de los tratamientos. Es esencial que los profesionales aprendan a reconocer estos fenómenos en la práctica clínica, así como su propia capacidad para inducir durante la consulta un efecto placebo, evitar el efecto nocebo y así optimizar el tratamiento. Hay estrategias basadas en la evidencia que pueden ayudar al manejo de estos fenómenos como son la modulación de las expectativas y las experiencias del paciente, la comunicación apropiada de la información, la promoción de la interacción social entre pacientes previamente tratados con éxito. Es clave establecer una buena relación médico-paciente basada en la confianza, la empatía y la asertividad para optimizar el tratamiento y mejorar la calidad de vida de los pacientes.