Ortesi de genoll postreconstrucció del lligament creuat anterior

Abstract

Ortesi; Genollera; reforços; Genoll, Lligament creuat anterior; reconstrucció d’LCA; Os-tendó-os; Tendons isquiotibials; Autoempelt de tendó de la ròtula

Knee brace; Knee; Anterior cruciate ligament; ACL reconstruction; Bone-tendon-bone; Hamstrings; Patellar tendon autograft

Ortosis; Rodillera; Refuerzos; Rodilla; Ligamento cruzado anterior; Reconstrucción de LCA; Hueso-tendón-hueso; Tendones isquiotibiales; Autoinjerto de tendón de la rótula

Introducció: el lligament creuat anterior (LCA) és el lligament més freqüentment afectat en les lesions de genoll i la seva ruptura afecta significativament la funcionalitat de l'articulació del genoll, el que pot provocar també canvis degeneratius i gonartrosi. Actualment les tècniques quirúrgiques d'elecció són dues: la de l’os-tendó-os (OTO) i la dels tendons isquiotibials. Així mateix diversos estudis recomanen la utilització d'ortesi de genoll durant les primeres sis setmanes postoperatòries. Tanmateix, existeixen incògnites sobre la utilitat de l'ortesi de genoll posterior a la reconstrucció de l’LCA i dels costos addicionals. Objectiu: determinar l'eficàcia, l'efectivitat, la seguretat i els costos de les ortesis per al control de la inestabilitat de l'articulació del genoll després de la reconstrucció de l’LCA. Metodologia: s'ha realitzat una revisió sistemàtica de l'evidència científica. És per això que s'han consultat les principals bases de dades bibliogràfiques, pàgines web i portals de les agències d'avaluació de tecnologies sanitàries fins al juliol de 2011, mitjançant estratègies de cerca específiques i aplicant-hi criteris de selecció definits a priori. La valoració de la qualitat metodològica de les publicacions identificades va ser realitzada per dos revisors mitjançant els criteris i nivells d'evidència de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). L'extracció de les dades es va realitzar a través de taules d'evidència i finalment es va dur a terme una síntesi qualitativa.

Introduction: the anterior cruciate ligament (ACL) is the ligament most frequently affected in knee injuries. If ruptured, it significantly affects the functionality of the knee joint, and may lead to significant degenerative changes or osteoarthritis. There are currently 2 surgical techniques of choice: one using bone-tendon-bone (BTB) and the other using hamstrings. Several studies recommend the use of knee braces for the first 6 weeks after surgery. However, there are doubts about the usefulness of a knee brace after ACL reconstruction and the additional costs involved. Objective: to determine the efficacy, effectiveness, safety and cost of knee braces for the control of knee joint stability after ACL reconstruction. Method: a Systematic review of the scientific evidence consulting main bibliographic databases, web pages and portals of health technology assessment agencies to July 2011 was done. Specific search strategies and selection criteria for this were established beforehand and applied. The methodological quality of the identified publications was assessed by two reviewers using the Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN) criteria and levels of evidence. The data was extracted via evidence tables and a qualitative synthesis was conducted.

Introducción: el ligamento cruzado anterior (LCA) es el ligamento más frecuentemente afectado en las lesiones de rodilla y su ruptura afecta significativamente la funcionalidad de la articulación de la rodilla, lo que puede provocar también cambios degenerativos y gonartrosis. Actualmente las técnicas quirúrgicas de elección son dos: la del hueso-tendón-hueso (OTO) y la de los tendones isquiotibiales. Así mismo diversos estudios recomiendan la utilización de ortesis de rodilla durante las primeras seis semanas postoperatorias. Sin embargo, existen incógnitas sobre la utilidad de la ortesis de rodilla posterior a la reconstrucción del LCA y los costes adicionales. Objetivo: determinar la eficacia, la efectividad, la seguridad y los costes de las ortesis para el control de la inestabilidad de la articulación de la rodilla después de la reconstrucción del LCA. Metodología: se ha realizado una revisión sistemática de la evidencia científica. Es por ello que se han consultado las principales bases de datos bibliográficas, páginas web y portales de las agencias de evaluación de tecnologías sanitarias hasta julio de 2011, mediante estrategias de búsqueda específicas y aplicando criterios de selección definidos a priori. La valoración de la calidad metodológica de las publicaciones identificadas fue realizada por dos revisores mediante los criterios y niveles de evidencia de la Scottish Intercollegiate Guidelines Network (SIGN). La extracción de los datos se realizó a través de tablas de evidencia y finalmente se llevó a cabo una síntesis cualitativa.