Atenció a les persones grans fràgils a les urgències hospitalàries des del Treball Social Sanitari

Abstract

Treball social sanitari; Fragilitat; Urgències hospitalàries

Trabajo social sanitario; Fragilidad; Urgencias hospitalarias

Healthcare social work; Frailty; Hospital emergency services

Aquest document defineix un model d’intervenció del Treball Social Sanitari (TSS) a les urgències hospitalàries per millorar l’atenció a les persones grans fràgils, amb cronicitat complexa (PCC) o malaltia avançada (MACA). L’objectiu és garantir una atenció integral, coordinada i centrada en la persona, que tingui en compte tant les necessitats sanitàries com socials i asseguri una continuïtat assistencial adequada després de l’alta. Davant l’envelliment progressiu de la població, l’augment de la vulnerabilitat social i la pressió creixent sobre els serveis d’urgències, el TSS adquireix un paper clau en la detecció precoç de fragilitat i en la valoració de factors com la manca de suport, l’aïllament, les dificultats socioeconòmiques o la sobrecàrrega del cuidador. El document identifica criteris clars d’inclusió, com persones majors de 85 anys que viuen soles, persones PCC/MACA o pacients amb síndromes geriàtriques, i descriu eines de cribratge com el VIG‑Frail o la 3D/3D+. L’abordatge inclou anàlisi social, Diagnòstic Social Sanitari, pla de treball i coordinació entre hospitals, atenció primària i serveis socials. També s’estableixen possibles destinacions a l’alta i recomanacions organitzatives, com disposar de TSS un mínim de 12 hores al dia per garantir intervencions proactives i eficients a l’entorn urgent.

Este documento define un modelo de intervención del Trabajo Social Sanitario (TSS) en los servicios de urgencias hospitalarias para mejorar la atención a las personas mayores frágiles, con cronicidad compleja (PCC) o enfermedad avanzada (MACA). El objetivo es garantizar una atención integral, coordinada y centrada en la persona, que tenga en cuenta tanto las necesidades sanitarias como sociales y que asegure una continuidad asistencial adecuada tras el alta. Ante el progresivo envejecimiento de la población, el aumento de la vulnerabilidad social y la creciente presión sobre los servicios de urgencias, el TSS adquiere un papel clave en la detección precoz de la fragilidad y en la valoración de factores como la falta de apoyo, el aislamiento, las dificultades socioeconómicas o la sobrecarga de la persona cuidadora. El documento identifica criterios claros de inclusión, como personas mayores de 85 años que viven solas, personas PCC/MACA o pacientes con síndromes geriátricos, y describe herramientas de cribado como el VIG‑Frail o la 3D/3D+. El abordaje incluye el análisis social, el Diagnóstico Social Sanitario, el plan de trabajo y la coordinación entre hospitales, atención primaria y servicios sociales. También se establecen posibles destinos en el alta y recomendaciones organizativas, como disponer de TSS un mínimo de 12 horas al día para garantizar intervenciones proactivas y eficientes en el entorno de urgencias.

This document defines an intervention model for Health Social Work (HSW) in hospital emergency departments aimed at improving care for frail older adults, individuals with complex chronic conditions (PCC), or those with advanced illness (MACA). The objective is to ensure comprehensive, coordinated, and person‑centred care that addresses both healthcare and social needs and guarantees appropriate continuity of care after discharge. In the context of progressive population ageing, increasing social vulnerability, and growing pressure on emergency services, Health Social Work plays a key role in the early detection of frailty and in the assessment of factors such as lack of social support, isolation, socioeconomic difficulties, or caregiver burden. The document establishes clear inclusion criteria, such as people over 85 years of age living alone, PCC/MACA patients, or individuals with geriatric syndromes, and describes screening tools such as VIG‑Frail or 3D/3D+. The approach includes social assessment, Health Social Diagnosis, development of a care plan, and coordination between hospitals, primary care, and social services. It also defines potential post‑discharge destinations and provides organizational recommendations, such as ensuring the availability of Health Social Work professionals for a minimum of 12 hours per day to guarantee proactive and efficient interventions in the emergency care setting.