Cas clínic: ús de la glucarpidasa en la intoxicació per altes dosis de metotrexat en una nena amb leucèmia limfoblàstica aguda

Abstract

Glucarpidasa; Metotrexat; Antídots; Leucèmia infantil

Glucarpidasa; Metotrechado; Antídotos; Leucemia infantil

Glucarpidase; Methotrexate; Antidotes; Childhood leukemia

En l’administració d’HDTMX, el més important és evitar el desenvolupament de toxicitats greus, així com l’ús de glucarpidasa. Per a això, cal mantenir una hiperhidratació, forçar la diüresi, garantir una bona alcalinització urinària i uns rescats adequats amb leucovorina fins que els nivells d’MTX plasmàtics es trobin per sota de 0,1-0,15 micromol/L. És imprescindible verificar la correcta funció renal i l’absència d’un tercer espai abans de l’inici de la infusió d’MTX, així com evitar l’ús concomitant de fàrmacs que puguin disminuir-ne l’excreció (penicil·lines, AINES, fàrmacs nefrotòxics, etc.).

In the administration of HDTMX, the most important thing is to avoid the development of serious toxicities, as well as the use of glucarpidase. To do this, it is necessary to maintain hyperhydration, force diuresis, ensure good urinary alkalinization and adequate rescues with leucovorin until plasma MTX levels are below 0.1-0.15 micromol/L. It is essential to verify correct renal function and the absence of a third space before starting the infusion of MTX, as well as avoid the concomitant use of drugs that may decrease its excretion (penicillins, NSAIDs, nephrotoxic drugs, etc.).

En la administración de HDTMX, lo importante es evitar el desarrollo de toxicidades graves, así como el uso de glucarpidasa. Para ello, es necesario mantener una hiperhidratación, forzar la diuresis, garantizar una buena alcalinización urinaria y unos rescates adecuados con leucovorina hasta que los niveles de MTC plasmáticos se encuentren por debajo de 0,1-0,15 micromol/L. Es imprescindible verificar la correcta función renal y la ausencia de un tercer espacio antes del inicio de la infusión de MTC, así como evitar el uso concomitante de fármacos que puedan disminuir su excreción (penicilinas, AINES, fármacos nefrotóxicos, etc.).