Seguretat dels medicaments per a l'osteoporosi

Abstract

Seguretat dels medicaments; Osteoporosi; Farmacovigilància

Seguridad de los medicamentos; Osteoporosis; Farmacovigilancia

Drug safety; Osteoporosis; Pharmacovigilance

Els fàrmacs utilitzats en l’osteoporosi tenen una eficàcia modesta i produeixen nombrosos efectes adversos que poden ser greus.

Els pacients amb alt risc de fractura són els que més es beneficien del tractament farmacològic. L’ús de fàrmacs per al tractament de l’osteoporosi ha d’anar acompanyat de seguiment rigorós del perfil de seguretat, valoració individualitzada del benefici/risc, planificació de tractament a llarg termini i la identificació de reaccions adverses. Això, no només millora la qualitat de l’atenció, sinó que també contribueix a un maneig més efectiu de la malaltia. S’han de detectar factors de risc i adoptar sempre mesures preventives no farmacològiques com les orientades a evitar el risc de caigudes.

Los fármacos utilizados en la osteoporosis tienen una modesta eficacia y producen numerosos efectos adversos que pueden ser graves.

Los pacientes con alto riesgo de fractura son quienes más se benefician del tratamiento farmacológico. El uso de fármacos para el tratamiento de la osteoporosis debe ir acompañado de seguimiento riguroso del perfil de seguridad, valoración individualizada del beneficio/riesgo, planificación de tratamiento a largo plazo y la identificación de reacciones adversas. Esto no sólo mejora la calidad de la atención, sino que también contribuye a un manejo más efectivo de la enfermedad. Deben detectarse factores de riesgo y adoptar siempre medidas preventivas no farmacológicas como las orientadas a evitar el riesgo de caídas.

The drugs used for osteoporosis have modest efficacy and cause numerous adverse effects, some of which can be severe.

Patients at high risk of fractures benefit the most from pharmacological treatment. The use of drugs for osteoporosis treatment should be accompanied by strict monitoring of the safety profile, individualized assessment of the benefit/risk ratio, long-term treatment planning, and identification of adverse reactions. This not only improves the quality of care but also contributes to a more effective management of the disease.

Risk factors should be identified, and non-pharmacological preventive measures, such as those aimed at preventing falls, should always be adopted.