La Unió Europea i la regeneració de barris amb dificultats. L'Acció de la iniciativa comunitària urbana i la construcció d'una política urbana comunitària

Abstract

L'objectiu principal de la recerca aquí presentada és analitzar les polítiques<br/>de regeneració urbana desenvolupades en el marc de la Unió Europea. Aquesta<br/>anàlisi ha implicat un estudi paral·lel a dues escales . En primer lloc, s'ha realitzat<br/>una aproximació a escala europea, per tal d'identificar quin és el rol de les<br/>qüestions urbanes en l'agenda política comunitària, centrant l'atenció en els<br/>programes destinats a la regeneració d'àrees urbanes amb dificultats. I, en segon<br/>lloc, s'ha realitzat una lectura a escala local, per tal d'interpretar quin ha estat<br/>l'impacte d'aquests programes en les diferents realitats urbanes sobre les que ha<br/>actuat.<br/>La primera aproximació, l'anàlisi de la implicació de la UE en les qüestions<br/>urbanes i, concretament, en la implementació de programes de regeneració urbana,<br/>s'ha desenvolupat a partir d'una lectura històrica. Aquesta ha estat dirigida a<br/>identificar la dimensió urbana de les polítiques territorials de la UE a partir del<br/>període de programació dels Fons Estructurals 1989-1993. S'ha incorporat, a més,<br/>una lectura evolutiva, interpretant els canvis i avanços assolits, fins arribar a<br/>l'actual període 2007-2013. Aquestes qüestions s'han estudiat i emmarcat dins d'un<br/>context més ampli que, d'altra banda, resulta clau per interpretar tot el procés: la<br/>territorialització de les polítiques comunitàries; és a dir, el creixent protagonisme de<br/>la cohesió i reequilibri territorial com a objectiu estratègic de la UE.<br/>L'estudi de les polítiques i els instruments implementats en el marc de la UE<br/>en matèria de regeneració urbana s'ha centrat especialment en l'acció de la<br/>Iniciativa Comunitària URBAN. Ja que es tracta del primer, i únic, programa<br/>comunitari destinat de forma exclusiva a aquesta comesa. Per tant, un objectiu clau<br/>de la recerca ha estat identificar quin ha estat l'impacte generat per la Iniciativa,<br/>així com la seva participació en un procés més ampli: l'increment de la sensibilitat<br/>urbana de les polítiques comunitàries.<br/>La interpretació de l'impacte derivat de la implementació de la IC URBAN ha<br/>implicat la realització de treball de camp i entrevistes a alguns dels agents<br/>implicats, per tal de verificar la dimensió de les actuacions i la seva repercussió<br/>material. Però, a més això, en aquesta recerca s'ha pretès atorgar una atenció<br/>especial als valors qualitatius de la Iniciativa. Aquests són, en primer terme, la<br/>definició d'una metodologia de treball específica, caracteritzada per l'enfocament<br/>integrat de les estratègies de regeneració urbana, la participació dels agents locals<br/>en la definició i implementació de les actuacions desenvolupades, la cooperació i<br/>corresponsabilització de tots els nivells de l'administració implicats, el foment de les<br/>pràctiques innovadores i la creació de xarxes d'intercanvi de coneixement. A més,<br/>la IC URBAN ha estat un interessant banc de proves i perfeccionament de<br/>tècniques, amb el valor afegit de la participació de quinze Estats Membres amb<br/>diferents tradicions i models en matèria de regeneració urbana.<br/>Per tal d'aprofundir en l'anàlisi de l'impacte de la IC URBAN, s'han<br/>seleccionat tretze casos d'estudi de quatre Estats Membres -Espanya, França, Itàlia<br/>i el Regne Unit-. Desprès de la necessària aproximació individualitzada a cada cas,<br/>s'ha realitzat una lectura transversal, comparativa, de tots ells per tal de contrastar<br/>i verificar el funcionament de les variables que anteriorment s'han definit com les<br/>claus de la IC URBAN.<br/>Les conclusions de la tesi es fonamenten en l'anàlisi de l'impacte de la IC<br/>URBAN i de la seva contribució a dinàmiques com l'aprofundiment de l'europeïtzació<br/>de les ciutats, l'ascens de les qüestions urbanes en l'agenda política comunitària, la<br/>difusió de nous models i pràctiques de regeneració urbana que són assumides per<br/>alguns Estats Membres, així com la seva participació en el procés inacabat de<br/>construcció d'una autèntica política urbana comunitària.

El objetivo principal de la investigación aquí presentada es analizar las<br/>políticas de regeneración urbana implementadas en el marco de la Unión Europea.<br/>Este análisis ha comportado un estudio en paralelo a dos niveles. En primer lugar,<br/>se ha realizado una aproximación a escala europea, para identificar cual es el rol de<br/>les cuestiones urbanas en la agenda política comunitaria, centrando la atención en<br/>los programas dedicados a la regeneración de áreas urbanas con dificultades. Y, en<br/>segundo lugar, se ha realizado una lectura a escala local, para identificar el impacto<br/>de estos programas en las diferentes realidades urbanas en las que han actuado.<br/>El análisis de la implicación de la UE en les cuestiones urbanas y,<br/>concretamente, en la implementación de programas de regeneración urbana, se ha<br/>desarrollado a partir de una lectura histórica. Este análisis ha estado dirigido a<br/>identificar la dimensión urbana de las políticas territoriales de la UE a partir del<br/>periodo de programación de los Fondos Estructurales 1989-1993. Se ha<br/>incorporado una lectura evolutiva, interpretando los cambios y avances alcanzados<br/>hasta el comienzo del actual periodo 2007-2013. La dimensión urbana de las<br/>políticas comunitarias ha sido estudiada y enmarcada, además, dentro de un<br/>contexto más amplio, que resulta clave para interpretar todo el proceso: la<br/>territorialización de las políticas comunitarias, es decir, el creciente protagonismo<br/>de la cohesión y el reequilibrio territorial como objetivo estratégico de la UE.<br/>El estudio de las políticas de la UE en materia de regeneración urbana se ha<br/>centrado especialmente en la acción de la Iniciativa Comunitaria URBAN. Éste es el<br/>primer, y único, programa comunitario dedicado de forma exclusiva a esta cuestión.<br/>Por ello, un objetivo clave para la investigación ha sido identificar cual ha sido el<br/>impacto generado por este programa, tanto a escala local -en las diferentes<br/>realidades urbanas sobre les que ha actuado-, como a escala comunitaria -teniendo<br/>en cuenta su participación en un proceso más amplio, el incremento de la<br/>sensibilidad urbana de les políticas comunitarias-.<br/>La interpretación del impacto derivado de la implementación de la IC URBAN<br/>ha comportado la realización de trabajo de campo y entrevistas a algunos de los<br/>agentes implicados para verificar la repercusión material y la dimensión de sus<br/>actuaciones. Pero, además de ello, en esta investigación se ha otorgado una<br/>atención especial a los valores cualitativos de la Iniciativa. Éstos son, en primer<br/>lugar, la definición de una metodología de trabajo específica, caracterizada por el<br/>enfoque integrado de las estrategias de regeneración urbana, la participación de los<br/>agentes locales en la definición e implementación de las actuaciones desarrolladas,<br/>la cooperación y corresponsabilización de todos los niveles de la administración<br/>implicados, el fomento de las prácticas innovadoras y la creación de redes de<br/>intercambio de conocimiento. Y, en segundo lugar, URBAN ha sido un interesante<br/>banco de pruebas y perfeccionamiento de técnicas, con el valor añadido de la<br/>participación de quince Estados Miembros con diferentes tradiciones y modelos en<br/>materia de regeneración urbana.<br/>Para profundizar en el análisis del impacto de la IC URBAN, se han<br/>seleccionado trece casos de estudio de cuatro Estados Miembros -España, Francia,<br/>Italia y el Reino Unido-. Después de la necesaria aproximación individualizada a<br/>cada caso, se ha realizado una lectura transversal, comparativa, de todos ellos para<br/>así contrastar y verificar el funcionamiento de las variables que anteriormente han<br/>sido definidas como las claves de la IC URBAN.<br/>Las conclusiones de la tesis se fundamentan en el análisis del impacto de la<br/>IC URBAN y de su contribución a cuestiones como la consolidación de la<br/>europeización de las ciudades, el ascenso de las cuestiones urbanas en la agenda<br/>política comunitaria, la difusión de nuevos modelos y prácticas de regeneración<br/>urbana que son asumidas por algunos Estados Miembros, así como su participación<br/>en el proceso inacabado de construcción de una auténtica política urbana<br/>comunitaria.

The main objective of this research was to analyse the urban regeneration<br/>policies undertaken within the framework of the European Union. This analysis<br/>involved parallel studies on two different scales. Firstly, we examined the European<br/>scale in order to establish the significance of urban development issues within the<br/>political agenda of the EU, focusing our attention on programmes aimed at<br/>regenerating deprived urban areas. We then investigated the local scale in an<br/>attempt to interpret the impact of these programmes upon the different urban<br/>realities to which they were applied.<br/>The first approach, which examined the role of the EU in urban questions<br/>and -more specifically- in the implementation of urban regeneration programmes,<br/>was based on a historical analysis. We focused our attention on trying to identify<br/>the urban dimension of the territorial policies of the EU, initiating our analysis in the<br/>1989-1993 period of the European Structural Funds. We also incorporated an<br/>analysis of the evolution of this process, interpreting the changes and advances<br/>achieved up to the present moment (2007-2013). These questions were studied<br/>and framed within a wider context that is key to interpreting the whole process: the<br/>territorialisation of EU policies; or -in other words- the increasing role of territorial<br/>cohesion and rebalancing as a strategic objective of the European Union.<br/>Studying the policies and instruments implemented within the framework of<br/>the EU with regard to urban regeneration particularly focused on the work of the<br/>URBAN Community Initiative: the first, and to date only, EU programme exclusively<br/>dedicated to this task. One key objective of this research was therefore to identify<br/>the impact that the Initiative has had and establish its role within a wider process:<br/>the increasing of urban dimension of the EU policies.<br/>The task of interpreting the impact of implementing URBAN CI implied<br/>carrying out field work and interviewing some of the agents involved in the process<br/>in order to verify the dimension of the work done and its material repercussions. In<br/>this research, we also sought to afford special attention to the qualitative values<br/>inherent to the Initiative. The most important of these are: establishing a specific<br/>working methodology characterised by an integrated approach of urban<br/>regeneration; encouraging local agents to participate in the definition and<br/>implementation of the actions undertaken; cooperating and sharing responsibility at<br/>all of the levels of public administration involved; promoting innovative practices;<br/>and creating networks through which to share knowledge. URBAN CI has also<br/>served as an interesting vehicle for testing and perfecting techniques and offers the<br/>additional advantage that it involves the participation of fifteen EU member states<br/>with different traditions and models in urban regeneration.<br/>In order to make a more in-depth analysis of the impact of URBAN CI, we<br/>selected thirteen case studies from four EU Member States: Spain, France, Italy<br/>and The United Kingdom. After an initial individualised approximation to each case,<br/>we made a transversal, comparative, reading of all the cases in order to contrast<br/>and verify how the chosen variables, which had previously been identified as key to<br/>URBAN CI process, worked in each setting.<br/>The conclusions from the thesis are based on an analysis of the impact of<br/>URBAN CI and its contribution to the dynamics of such processes as: promoting the<br/>Europeanisation of cities; the increasing importance of urban questions in the<br/>political agenda of the EU; the diffusion of new models and practices for urban<br/>regeneration that have been adopted by some Member States; and its participation<br/>in the unfinished process of constructing an authentic EU urban policy.