Ricard Viñes, el Palau i la música catalana

Abstract

Ricard Viñes (Lleida, 1875-Barcelona, 1943) fou un dels pianistes més singulars del seu temps i dels intèrprets catalans més influents de la història de la música. Instal·lat a París des dels dotze anys, on va anar per estudiar amb el cèlebre Charles de Bériot, tot el seu recorregut artístic es va desplegar des de París estant, d’on ja gairebé mai més es va moure. Dotat d’un talent musical fora mida, des de París va bastir una carrera concertística internacional enlluernadora, centrada a donar a conèixer la música de les noves generacions de compositors. Viñes fou responsable d’estrenes, de primeres audicions i de la difusió global de la nova música per a piano, des dels compositors de tombant de segle, com Ravel i Debussy, fins als de finals dels anys trenta. No va tornar a Catalunya fins al 1908, quan ja era un referent internacional, i ho va fer per participar als concerts inaugurals del Palau de la Música Catalana. A partir de llavors, la seva presència a casa nostra començà a ser més habitual i Viñes fou clau en la difusió de la música de compositors catalans com ara Frederic Mompou o Manuel Blancafort gràcies a la seva situació privilegiada als cercles culturals parisencs. Aquesta mostra vol posar l’accent en l’estreta relació que Viñes va mantenir amb el Palau, així com en els vincles que el van relacionaramb diverses generacions de compositors i intèrprets catalans.