Factores predictores de reincidencia y letalidad en el suicidio

Abstract

Aquesta tesi doctoral aborda el suïcidi com una de les principals causes de mortalitat evitable i se centra en dos aspectes menys explorats però essencials per a la prevenció: la letalitat dels intents i la seva reincidència. Presentada en format de compendi de cinc articles publicats o en revisió en revistes especialitzades, la tesi examina en profunditat les característiques sociodemogràfiques i clíniques que intervenen en el comportament suïcida, amb l’objectiu d’optimitzar estratègies preventives i el maneig clínic dels pacients. La hipòtesi principal planteja que determinades variables personals i clíniques poden predir tant la letalitat com la reincidència, permetent identificar subgrups d’alt risc. Es planteja també que existeix una relació estreta entre aquests dos fenòmens, que configuraria perfils de pacients amb especial vulnerabilitat a una evolució fatal. Per respondre aquestes hipòtesis, la tesi formula dos objectius principals: (1) descriure l’associació de variables sociodemogràfiques amb la letalitat i la reincidència dels intents i (2) avaluar la relació entre letalitat i reincidència, així com el seu impacte en el curs clínic posterior. Addicionalment, s’analitza l’efecte de la pandèmia de COVID-19 en els intents de suïcidi a Lleida i s’estudia el potencial d’un model predictiu basat en processos de Hawkes per estimar el risc suïcida. La tesi integra cinc estudis amb dissenys longitudinals i transversals. El primer article demostra que factors personals i antecedents psiquiàtrics prediuen letalitat i reincidència, que a més es correlacionen positivament. El segon evidencia que, després d’un primer intent, una alta letalitat inicial s’associa clarament amb recurrència i mortalitat als cinc anys. El tercer descriu el perfil de “grans repetidors” —majoritàriament dones i de més edat—, amb característiques complexes i diferenciades per sexe. El quart compara persones que moren en el seu primer intent amb aquelles que ho fan després de diversos intents, trobant diferències significatives en variables com ocupació o discapacitat. El cinquè article analitza l’impacte de la COVID-19 a Lleida, mostrant un augment dels casos i un canvi en el perfil clínic i sociodemogràfic. La tesi conclou que aproximadament un 30% dels primers intents es repeteixen i que una alta letalitat inicial quintuplica el risc de mort posterior. Les reincidències múltiples presenten diferències de mortalitat segons el sexe i els suïcidis en primer intent mostren perfils específics. Els resultats avalen la necessitat d’estratègies preventives combinades: una d’abast general i una altra dirigida a subgrups d’alt risc per millorar la detecció, intervenció i seguiment.

Esta tesis doctoral aborda el suicidio como una de las principales causas de mortalidad evitable y se centra en dos aspectos menos explorados pero esenciales para la prevención: la letalidad de los intentos y su reincidencia. Presentada en formato de compendio de cinco artículos publicados o en revisión en revistas especializadas, la tesis examina en profundidad las características sociodemográficas y clínicas que intervienen en el comportamiento suicida, con el objetivo de optimizar las estrategias preventivas y el manejo clínico de los pacientes. La hipótesis principal plantea que variables personales y clínicas pueden predecir tanto la letalidad como la reincidencia, permitiendo identificar subgrupos de alto riesgo. Asimismo, se propone que existe una relación estrecha entre ambos fenómenos, lo que configuraría perfiles de pacientes con especial vulnerabilidad hacia una evolución fatal. Para responder a estas hipótesis, la tesis formula dos objetivos principales: (1) describir la asociación entre variables sociodemográficas y la letalidad y reincidencia de los intentos, y (2) evaluar la relación entre letalidad y reincidencia, así como su impacto en el curso clínico posterior. Adicionalmente, se analiza el efecto de la pandemia de COVID-19 en los intentos de suicidio en Lleida y se estudia el potencial de un modelo predictivo basado en procesos de Hawkes para estimar el riesgo suicida. La tesis integra cinco estudios con diseños longitudinales y transversales. El primer artículo demuestra que los factores personales y los antecedentes psiquiátricos predicen la letalidad y la reincidencia, que además se correlacionan positivamente. El segundo evidencia que, tras un primer intento, una alta letalidad inicial se asocia de forma clara con la recurrencia y la mortalidad a cinco años. El tercero describe el perfil de los “grandes repetidores”, con características complejas y diferenciadas por sexo. El cuarto compara a las personas que fallecen en su primer intento con aquellas que mueren después de múltiples intentos- El quinto artículo analiza el impacto de la COVID-19 en Lleida, mostrando un aumento de los casos y un cambio en el perfil clínico y sociodemográfico. La tesis concluye que aproximadamente un 30% de los primeros intentos se repiten y que una alta letalidad inicial quintuplica el riesgo de muerte posterior. Las reincidencias múltiples presentan diferencias de mortalidad según el sexo y los suicidios en primer intento muestran perfiles específicos. Los resultados respaldan la necesidad de estrategias preventivas combinadas: una general y otra dirigida a subgrupos de alto riesgo, con el fin de mejorar la detección, la intervención y el seguimiento.

This doctoral thesis addresses suicide as one of the leading causes of preventable mortality and focuses on two less explored yet essential aspects for prevention: the lethality of suicide attempts and their recurrence. Presented as a compendium of five articles published or under review in specialized journals, the thesis provides an in-depth examination of the sociodemographic and clinical characteristics involved in suicidal behaviour, with the aim of optimizing preventive strategies and clinical management. The main hypothesis proposes that certain personal and clinical variables can predict both lethality and recurrence, allowing the identification of high-risk subgroups. It is also suggested that a close relationship exists between these two phenomena, shaping patient profiles with particular vulnerability to a fatal outcome. To test these hypotheses, the thesis establishes two primary objectives: (1) to describe the association between sociodemographic variables and the lethality and recurrence of suicide attempts, and (2) to assess the relationship between lethality and recurrence, as well as their impact on the patient’s subsequent clinical course. Additionally, the thesis analyses the effect of the COVID-19 pandemic on suicide attempts in the province of Lleida and explores the predictive potential of a Hawkes process–based probabilistic model for estimating suicide risk. The thesis integrates five studies with longitudinal and cross-sectional designs. The first article demonstrates that personal factors and psychiatric history predict both lethality and recurrence, which also show a positive correlation. The second article shows that, following a first attempt, high initial lethality is clearly associated with recurrence and five-year mortality. The third article describes the profile of “high repeaters with complex and sex-differentiated clinical characteristics. The fourth article compares individuals who die by suicide on their first attempt with those who die after multiple attempts, identifying significant differences in variables such as employment status and disability. The fifth article analyses the impact of COVID-19 in Lleida, showing an increase in cases and a shift in clinical and sociodemographic profiles. The thesis concludes that approximately 30% of first attempts are repeated and that high initial lethality increases the subsequent risk of death fivefold. Multiple recurrences show sex-related differences in mortality, and suicides on the first attempt present specific profiles. Overall, the findings support the need for combined preventive strategies: one with a general population scope and another specifically targeted at high-risk subgroups to improve detection, intervention, and follow-up.