Ruins, nostalgia and ugliness: five Romantic perceptions of the Middle Ages and a spoonful of Game of Thrones and avant-garde oddity

Abstract

How many Middle Ages have there been? Just one? Why are there million of followers of Game of Thrones? What is the origin of the current Gothic youth dressed in black with skulls?

Núria Perpinyà thinks that we have at least ten different perceptions of medieval period. This book analyses the Romantic visions of the Middle Ages and their visionary resurrections. The views indicate the chivalrous, religious, nationalist and fantastic aims of European Romantics. The discourse of failure represented by ruins counterpoints the epic discourse of chivalry's success. Ruins are more than the embellishment of a minor genre (the Picturesque); they are the source of contemporary ugliness and fragmentarism of Avant-garde. In the 20th and 21st centuries, ruins were associated with destruction whereas in the 18th and 19th centuries, they represented melancholy.

Ruins, Nostalgia and Ugliness is a comparative research of Reception Aesthetics. In this essay Núria Perpinyà observes the synchronies and differences between European Romantic writers by comparing them with contemporary musicians and painters, which are not determined by their nations, but by their aesthetics and ideologies, whose common denominator is exaggeration. Romantic medievalism is not based on eroticism or scholasticism, but on chivalry, folklore, politics, religion, mystery and populism.

Quantes Edats Mitjanes hi ha hagut? Només una? Per què hi ha milions de seguidors de Joc de Trons? Quin és l'origen de la joventut gòtica actual vestida de negre amb calaveres?

La Núria Perpinyà creu que tenim almenys deu percepcions diferents sobre l'època medieval. Aquest llibre analitza les visions romàntiques de l'Edat Mitjana i les resurreccions visionàries. Les opinions indiquen els objectius cavallerosos, religiosos, nacionalistes i fantàstics dels romàntics europeus. El discurs del fracàs representat per les ruïnes contraposa el discurs èpic de l'èxit de la cavalleria. Les ruïnes són més que l'adornament d'un gènere menor (el Pintoresc); són la font de la lletjor i el fragmentarisme contemporanis de l'avantguarda. Als segles XX i XXI, les ruïnes s'associaven amb la destrucció, mentre que als segles XVIII i XIX representaven la malenconia.

Ruïnes, nostàlgia i lletjor és una investigació comparada de l'Estètica de la Recepció. En aquest assaig Núria Perpinyà observa les sincronies i diferències entre els escriptors romàntics europeus comparant-los amb músics i pintors contemporanis, que no estan determinats per les seves nacions, sinó per les seves estètiques i ideologies, el denominador comú de les quals és l'exageració. El medievalisme romàntic no es basa en l'erotisme ni l'escolasticisme, sinó en la cavalleria, el folklore, la política, la religió, el misteri i el populisme.