Experiencias del personal docente en los procesos de atención a estudiantes migrantes de Venezuela en tres centros educativos de Bogotá-Colombia

Abstract

La migració massiva de ciutadans veneçolans a Colòmbia ha transformat la dinàmica migratòria regional. Colòmbia, històricament un país d'emigració, afronta el desafiament d'integrar un gran nombre d'estudiants migrants al sistema educatiu des del 2015. Sota un enfocament qualitatiu fenomenològic, aquesta tesi doctoral analitza l'experiència del professorat de Bogotà en l'acolliment i la inclusió d'aquests estudiants. Es van fer entrevistes semiestructurades a vint-i-nou docents, directius i orientadors escolars de tres centres educatius públics de Bogotà. Addicionalment, es van analitzar normatives, documents de política pública i documents institucionals relacionats amb els processos d’educació inclusiva i atenció educativa a la migració.

Els resultats mostren que els docents i els directius enfronten desafiaments i oportunitats en el context de l'educació inclusiva. Les dades indiquen que els docents han identificat barreres acadèmiques com a conseqüència de les diferències entre sistemes educatius, així com barreres socioemocionals derivades de la separació familiar i el desplaçament migratori. Així mateix, s'han evidenciat limitacions governamentals i institucionals que obstaculitzen l'acolliment i la inclusió d'aquests estudiants. En particular, s'observa que el paradigma sobre educació inclusiva a Colòmbia privilegia la població amb discapacitat, cosa que reflecteix la manera com els centres educatius gestionen la inclusió. Tot i això, també es destaquen algunes pràctiques individualitzades d'inclusió que fomenten un ambient acollidor basat en el respecte i l'empatia.

Les conclusions de l'estudi suggereixen la necessitat d'enfortir la formació docent en matèria d'inclusió i diversitat, així com implementar polítiques educatives que donen suport a aquests processos i involucrin el personal docent en la seva formulació. Per aconseguir-ho, és fonamental que les autoritats educatives revaluïn el paradigma d'una educació inclusiva orientat per una educació inclusiva i equitativa per a tothom. Aquesta investigació contribueix a la comprensió de la dinàmica que viuen actualment els estudiants veneçolans afectats pel procés migratori, i ofereix recomanacions als responsables de la política educativa per millorar l'acolliment dels estudiants migrants. La tesi s'estructura en onze capítols distribuïts en quatre parts: temàtica i objectius de la recerca, marc teòric i referencial, metodologia de la recerca, resultats amb discussions i conclusions.

La migración masiva de ciudadanos venezolanos a Colombia ha transformado la dinámica migratoria regional. Colombia, históricamente un país de emigración, afronta el desafío de integrar a un gran número de estudiantes migrantes en su sistema educativo desde 2015. Bajo un enfoque cualitativo fenomenológico, esta tesis doctoral analiza la experiencia del profesorado de Bogotá en la acogida e inclusión de estos estudiantes. Se realizaron entrevistas semiestructuradas a veintinueve docentes, directivos y orientadores escolares de tres centros educativos públicos de Bogotá. Adicionalmente, se analizaron normativas, documentos de política pública y documentos institucionales relacionados con los procesos de educación inclusiva y atención educativa a la migración.

Los resultados revelan que los docentes y directivos se enfrentan a desafíos y oportunidades en el contexto de la educación inclusiva. Los principales hallazgos indican que los docentes han identificado barreras académicas como consecuencia de las diferencias entre sistemas educativos, así como barreras socioemocionales derivadas de la separación familiar y el desplazamiento migratorio. Asimismo, se han evidenciado limitaciones gubernamentales e institucionales que obstaculizan la acogida e inclusión de estos estudiantes. En particular, se observa que el paradigma sobre educación inclusiva en Colombia privilegia a la población con discapacidad, lo que refleja la forma en que los centros educativos gestionan la inclusión. No obstante, también se destacan algunas prácticas individualizadas de inclusión que fomentan un ambiente acogedor basado en el respeto y la empatía.

Las conclusiones del estudio sugieren la necesidad de fortalecer la formación docente en materia de inclusión y diversidad, así como implementar políticas educativas que respalden estos procesos e involucren al personal docente en su formulación. Para lograrlo, es fundamental que las autoridades educativas revalúen el paradigma de una educación inclusiva que propenda por una educación inclusiva y equitativa para todos. Esta investigación contribuye a la comprensión de la dinámica que viven actualmente los estudiantes venezolanos afectados por el proceso migratorio, y ofrece recomendaciones a los responsables de la política educativa para mejorar la acogida de estudiantes migrantes. La tesis se estructura en once capítulos distribuidos en cuatro partes: temática y objetivos de la investigación, marco teórico y referencial, metodología de la investigación, y resultados, discusiones y conclusiones.

The mass migration of Venezuelan citizens to Colombia has transformed the regional migration dynamics. Colombia, historically a country of emigration, has faced the challenge of integrating a large number of migrant students into its education system since 2015. Using a qualitative phenomenological approach, this doctoral thesis analyzes the experience of teachers in Bogotá in welcoming and including these students. Semi-structured interviews were conducted with twenty-nine teachers, principals, and school counselors from three public schools in Bogotá. Additionally, regulations, public policy documents, and institutional documents related to inclusive education processes and educational attention to migration were analyzed.

The results reveal that teachers and principals face challenges and opportunities in the context of inclusive education. The main findings indicate that teachers have identified academic barriers resulting from the differences between educational systems, as well as socio-emotional barriers stemming from family separation and migratory displacement. Likewise, governmental and institutional limitations have been identified that hinder the reception and inclusion of these students. It is observed that the inclusive education paradigm in Colombia prioritizes people with disabilities, reflecting the way in which educational centers manage inclusion. However, some individualized inclusion practices are also highlighted that foster a welcoming environment based on respect and empathy.

The study's conclusions suggest the need to strengthen teacher training in inclusion and diversity, as well as implement educational policies that support these processes and involve teachers in their formulation. To achieve this, it is essential that educational authorities reevaluate the inclusive education paradigm that promotes inclusive and equitable education for all. This research contributes to the understanding of the current dynamics experienced by Venezuelan students affected by the migration process and offers recommendations to those responsible for educational policy to improve the reception of migrant students. The thesis is structured into eleven chapters divided into four parts: research themes and objectives, theoretical and reference framework, research methodology, and results, discussions, and conclusions.