Anàlisi de la freqüència òptima d’entrenament per a la millora de la RSA en jugadors de futbol sala

dc.contributor
Cadens Roca, Maria
dc.contributor
Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya (Lleida)
dc.contributor.author
López López, Miguel
dc.date.accessioned
2025-11-27T06:29:33Z
dc.date.available
2025-11-27T06:29:33Z
dc.date.issued
2025-05-15
dc.identifier
https://hdl.handle.net/10459.1/469123
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10459.1/469123
dc.description.abstract
Aquest treball investiga quina és la freqüència òptima d’entrenament per millorar la capacitat de repetir esprints (RSA) en jugadors no professionals de futbol sala. L’objectiu principal va ser comparar els efectes d’una sessió amb dues sessions setmanals d’esprints repetits amb canvi de direcció, enfront d’un grup control sense entrenament específic, al llarg d’una intervenció de sis setmanes. La metodologia va consistir a distribuir aleatòriament 33 participants en tres grups (control, F1 i F2), sotmetent-los a un protocol progressiu de RSE (Repeated Sprint Exercise) i realitzant abans i després de la intervenció un test RSA de 8 esprints de 12 m (anada i tornada) i el Test intermittent Fitness Test 30-15 per estimar el VO₂ max. Els resultats pareixen indicar que una o dues sessions setmanals produeixen millores semblants en el temps total d’esprint i en el millor esprint millorant així la capacitat de RSA. De manera sorprenent, el grup control també va mostrar avanços en aspectes aeròbics, possiblement per l’efecte acumulat d’altres càrregues. Les conclusions apunten que, en contextos amateurs amb recursos limitats, una sessió setmanal de RSA pot ser suficient si s’organitza de manera eficient; a més, es destaca el microdosing com a estratègia per optimitzar adaptacions sense sobrecàrrega. Aquestes aportacions poden ser de gran ajuda per entrenadors de futbol sala base i amateurs que cerquen rendiment i eficiència.
dc.description.abstract
Este trabajo investiga cuál es la frecuencia óptima de entrenamiento para mejorar la capacidad de repetir sprints (RSA) en jugadores no profesionales de fútbol sala. El objetivo principal fue comparar los efectos de una sesión con dos sesiones semanales de esprints repetidos con cambio de dirección, frente a un grupo control sin entrenamiento específico, a lo largo de una intervención de seis semanas. La metodología consistió en distribuir aleatoriamente 33 participantes en tres grupos (control, F1 y F2), sometiéndolos a un protocolo progresivo de RSE (Repeated Sprint Exercise) y realizando antes y después de la intervención un test RSA de 8 sprints de 12m (ida y vuelta) y el Test Intermittent Fit VO₂max. Los resultados parecen indicar que una o dos sesiones semanales producen mejoras similares en el tiempo total de sprint y en el mejor sprint mejorando así la capacidad de RSA. De forma sorprendente, el grupo control también mostró avances en aspectos aeróbicos, posiblemente por el efecto acumulado de otras cargas. Las conclusiones apuntan a que, en contextos amateurs con recursos limitados, una sesión semanal de RSA puede ser suficiente si se organiza de manera eficiente; además, destaca el microdosing como estrategia para optimizar adaptaciones sin sobrecarga. Estas aportaciones pueden ser de gran ayuda para entrenadores de fútbol sala base y amateurs que buscan rendimiento y eficiencia.
dc.description.abstract
This study investigates the optimal training frequency to improve repeated sprinting (RSA) capacity in non-professional futsal players. The main objective was to compare the effects of one session with two weekly sessions of repeated sprints with change of direction, compared to a control group without specific training, over a six-week intervention. The methodology consisted of randomly distributing 33 participants into three groups (control, F1 and F2), subjecting them to a progressive RSE (Repeated Sprint Exercise) protocol and performing an RSA test of 8 12m sprints (round trip) and the Intermittent Fitness Test 30-15 to estimate VO₂max before and after the intervention. The results seem to indicate that one or two weekly sessions produce similar improvements in total sprint time and best sprint, thus improving RSA capacity. Surprisingly, the control group also showed advances in aerobic aspects, possibly due to the cumulative effect of other loads. The conclusions indicate that, in amateur contexts with limited resources, one weekly RSA session may be sufficient if organized efficiently; in addition, microdosing is highlighted as a strategy to optimize adaptations without overload. These contributions can be of great help to formative and amateur futsal coaches seeking performance and efficiency.
dc.language
cat
dc.rights
cc-by-nc-nd
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.subject
Freqüència d’entrenament
dc.subject
Futbol sala
dc.subject
Microdosing
dc.subject
RSA
dc.subject
VO₂ max
dc.subject
Entrenament (Esport)
dc.subject
Futbol sala
dc.subject
Rendiment (Esports)
dc.title
Anàlisi de la freqüència òptima d’entrenament per a la millora de la RSA en jugadors de futbol sala
dc.type
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis


Ficheros en el ítem

FicherosTamañoFormatoVer

No hay ficheros asociados a este ítem.

Este ítem aparece en la(s) siguiente(s) colección(ones)