La historiografia davant d'un

Abstract

L’any 2002, Manuel Sánchez es referia al “festí documental” de què poden gaudir els investigadors que s’ocupen de la Girona medieval. Ho feia en una ressenya conjunta en què lloava les edicions documentals de cartularis municipals i catàlegs de col·leccions de pergamins i lletres de l’arxiu de la ciutat fruit de la col·laboració entre la Fundació Noguera i l’Ajuntament, projecte a què tornarem a fer referència més endavant juntament amb les iniciatives diverses que han convertit la capital gironina en un observatori de referència per a l’estudi de l’edat mitjana. En aquest article ens centrarem precisament a revisar les principals aportacions historiogràfiques fetes des del segle XIX sobre la Girona del període baixmedieval, o sigui, el comprès, a grans trets, entre els segles XIII i XV. Posarem l’èmfasi en les contribucions basades en fonts documentals, és a dir, documentació d’arxiu conservada en els diversos i rics fons que acull la ciutat; això és tant l’arxiu municipal (Arxiu Municipal de Girona) i els eclesiàstics (els fins fa poc separats Arxiu Capitular i Arxiu Diocesà) com el dipòsit de fons de les notaries de Girona (a l’Arxiu Històric de Girona), a banda d’alguns fons d’institucions o fons patrimonials conservats de manera més dispersa en els arxius esmentats o d’altres com l’Arxiu de la Diputació de Girona. A més, és clar, tindrem presents les aportacions que s’ocupen de la ciutat de l’Onyar des de l’òptica d’arxius “centrals” com els lligats a l’administració reial conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.