Els boscos madurs de la muntanya mediterrània a Catalunya i la seva gestió

Abstract

Aquest treball té com a objectiu principal avaluar el grau de maduresa dels boscos mediterranis de muntanya al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, aplicant la metodologia Red Bosques com a marc d’anàlisi integrador. La recerca parteix de la hipòtesi que els rodals amb un elevat grau de maduresa ecològica, caracteritzats per la seva complexitat estructural, la presència d’arbres veterans, la diversitat vertical i la fusta morta en diferents estadis de descomposició, presenten una major capacitat de resistència i recuperació davant de pertorbacions com els incendis forestals, en comparació amb masses joves, homogènies o fortament gestionades. La metodologia combina tres fases: Teledetecció i SIG amb imatges Sentinel-2 i Landsat per identificar vigor vegetal, humitat i zones afectades per incendis; Anàlisi històrica de la cobertura forestal des de 1945 per distingir rodals amb continuïtat temporal de rodals més alterats; Treball de camp amb inventaris Red Bosques per mesurar diàmetres, estrats verticals, microhàbitats, fusta morta i regeneració. Els resultats mostren que existeixen dins del parc rodals amb un alt grau de maduresa consolidada, especialment aquells amb continuïtat històrica i localitzats en zones de difícil accés, com el Sot de la Bota o el Roure del Palau. Altres rodals, tot i mostrar atributs madurs (com al Coll d’Eres), han obtingut puntuacions més baixes a causa de la manca de fusta morta o de regeneració. L’anàlisi del cas d’incendi del Pont de Vilomara (2022) ha confirmat la hipòtesi de treball: els rodals madurs han mostrat una major resiliència, amb menor incidència de foc de capçades, supervivència parcial d’arbres veterans i una regeneració natural més diversa, mentre que els rodals joves i homogenis han patit impactes més severs i una recuperació menys complexa. El treball demostra que la maduresa forestal és un factor clau de resiliència en els ecosistemes mediterranis, i que la seva avaluació només és fiable quan es combinen dades de teledetecció, anàlisi històrica i observació directa sobre el terreny. Aquesta aproximació integradora aporta un marc pràctic per a la planificació forestal i la conservació de boscos mediterranis, en un context de canvi climàtic i augment del risc d’incendis.

The main objective of this study is to assess the degree of maturity of Mediterranean mountain forests in the Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, applying the Red Bosques methodology as an integrative analytical framework. The research is based on the hypothesis that forest stands with a high degree of ecological maturity, characterized by structural complexity, the presence of veteran trees, vertical diversity, and deadwood in different stages of decomposition, exhibit greater resistance and recovery capacity in the face of disturbances such as wildfires, compared to young, homogeneous, or heavily managed stands. The methodology combines three phases: Remote sensing and GIS using Sentinel-2 and Landsat imagery to identify vegetation vigor, moisture, and fire-affected areas; Historical analysis of forest cover since 1945 to distinguish stands with temporal continuity from more altered stands; Fieldwork using Red Bosques inventories to measure tree diameters, vertical stratification, microhabitats, deadwood, and regeneration. The results show that within the park there are stands with a high degree of consolidated maturity, particularly those with historical continuity and located in areas of difficult access, such as Sot de la Bota or Roure del Palau. Other stands, although showing mature attributes (e.g., Coll d’Eres), obtained lower scores due to the lack of deadwood or regeneration. The analysis of the Pont de Vilomara wildfire (2022) confirmed the research hypothesis: mature stands displayed greater resilience, with reduced crown fire incidence, partial survival of veteran trees, and more diverse natural regeneration, whereas young and homogeneous stands experienced more severe impacts and a less complex recovery. This study demonstrates that forest maturity is a key factor of resilience in Mediterranean ecosystems, and that its assessment is only reliable when remote sensing, historical analysis, and direct field observation are combined. This integrative approach provides a practical framework for forest planning and conservation of Mediterranean forests in a context of climate change and increasing wildfire risk.