Aquesta recerca estudia el tractament informatiu que la premsa va fer de l’accident miner de la Consolació del dia 3 de novembre de 1975 i examina quina va ser la resposta que van rebre les víctimes, tant directes com indirectes per part dels mitjans de comunicació, l’empresa Carbones de Berga i l’Administració, i de la societat berguedana. S’ha utilitzat una metodologia que combina la vessant quantitativa i la qualitativa. El primer mètode consisteix en una anàlisi de continguts de l’agenda mediàtica, una anàlisi de continguts de l’enquadrament i una anàlisi deontològica a partir d’una taula basada en el Tesaure de l’ètica periodística i les recomanacions del Consell Audiovisual de Catalunya. El segon mètode consisteix en una entrevista en profunditat semiestructurada. S’han analitzat un total de trenta-cinc peces publicades en vuit diaris els dies 4 i 6 de novembre de 1975. S’han entrevistat un total de nou testimonis, vuit d’ells vinculats directament a l’accident i un expert en comunicació de crisi. Els resultats indiquen que l’accident miner a la Consolació va quedar en un segon pla per l’agonia del general Franco i l’ocupació del territori sahrauí anomenat la Marxa Verda, que les notícies realçaven l’actuació de Carbones de Berga i de l’Estat, que generalment hi va haver un compliment dels principis ètics del periodisme i que les víctimes no han rebut reconeixement social i els fets han quedat en l’oblit. Aquests resultats concorden amb dues de les hipòtesis plantejades i es refuta la tercera, però amb matisos. En conclusió, l’estudi suggereix que el tractament informatiu que la premsa va fer de l’accident i la resposta social que van rebre les famílies està condicionat pel context econòmic, social i polític pel que estava passant Espanya, i que la cobertura que es va fer sobre la tragèdia de la Consolació va satisfer a les demandes de Carbones de Berga S.A. i, per tant, de FECSA. Per evitar que hi hagi situacions similars en accidents presents, s’ha elaborat un llistat de recomanacions per tal de garantir una cobertura ètica i responsable. Com a futures línies de recerca, es podria ampliar la mostra a altres mitjans i un període temporal més ampli, així com comptar amb la participació d’altres professionals que van treballar en aquest cas.
This research studies the press coverage of the mining accident at La Consolació on 3 November 1975 and examines how the victims, both direct and indirect, were treated by the media, the company Carbones de Berga and the Administration, and the society of Berga. A methodology combining quantitative and qualitative aspects was used. The first method consisted of a content analysis of the media agenda, a content analysis of the framing and a deontological analysis using a table based on the Thesaurus of journalistic ethics and the recommendations of the Audiovisual Council of Catalonia. The second method consisted of a semi-structured in-depth interview. A total of thirty-five pieces published in eight newspapers on 4 and 6 November 1975 were analysed. A total of nine witnesses were interviewed, eight of them directly linked to the accident and one expert in crisis communication. The results indicate that the mining accident at La Consolació was overshadowed by the agony of General Franco and the occupation of the Saharawi territory called the Green March, that the news highlighted the actions of Carbones de Berga and state that there was generally a compliance with the ethical principles of journalism and that the victims have not received social recognition and the events have been forgotten. These results agree with two of the hypotheses put forward and refute the third, but with nuances. In conclusion, the study suggests that the media's treatment of the accident and the social response received by the families is conditioned by the economic, social and political context Spain was going through, and that the coverage of the Consolació tragedy satisfied the demands of Carbones de Berga S.A. and, therefore, of FECSA. In order to prevent similar situations from occurring in current accidents, a list of recommendations has been drawn up to guarantee ethical and responsible coverage. As future lines of research, the sample could be extended to other media and a longer period of time, as well as the participation of other professionals who worked on this case.
Esta investigación estudia el tratamiento informativo que la prensa hizo del accidente minero de la Consolació del día 3 de noviembre de 1975 y examina cuál fue la respuesta que recibieron las víctimas, tanto directas como indirectas por parte de los medios de comunicación, la empresa Carbones de Berga y la Administración, y de la sociedad berguedana. Se ha utilizado una metodología que combina la vertiente cuantitativa y la cualitativa. El primer método consiste en un análisis de contenidos de la agenda mediática, un análisis de contenidos del encuadre y un análisis deontológico a partir de una tabla basada en el Tesauro de la ética periodística y las recomendaciones del Consejo Audiovisual de Cataluña . El segundo método consiste en una entrevista en profundidad semiestructurada. Se han analizado un total de treinta y cinco piezas publicadas en ocho diarios los días 4 y 6 de noviembre de 1975. Se han entrevistado a un total de nueve testigos, ocho de ellos vinculados directamente al accidente y un experto en comunicación de crisis. Los resultados indican que el accidente minero en la Consolación quedó en un segundo plano por la agonía del general Franco y la ocupación del territorio saharaui llamado la Marcha Verde, que las noticias realzaban la actuación de Carbones de Berga y 'Estado, que generalmente hubo un cumplimiento de los principios éticos del periodismo y que las víctimas no han recibido reconocimiento social y los hechos han quedado en el olvido. Estos resultados concuerdan con dos de las hipótesis planteadas y se refuta la tercera pero con matices. En conclusión, el estudio sugiere que el tratamiento informativo que la prensa hizo del accidente y la respuesta social que recibieron las familias está condicionado por el contexto económico, social y político por lo que estaba pasando España, y que la cobertura que se hizo sobre la tragedia de la Consolación satisfizo a las demandas de Carbones de Berga S.A. y, por tanto, de FECSA. Para evitar que existan situaciones similares en accidentes presentes, se ha elaborado un listado de recomendaciones para garantizar una cobertura ética y responsable. Como futuras líneas de estudio, se podría ampliar la muestra a otros medios y un período temporal más amplio, así como contar con la participación de otros profesionales que trabajaron en este caso.
Catalan
Accident miner Consolació; Víctimes; Oblit; Carbones de Berga; Agenda mediàtica; Framing; Codi deontològic; Consolació mining accident; Victims; Oblivion; Media agenda; Code of ethics; Accidente minero Consolació; Víctimas; Olvido; Agenda mediática; Código deontológico
cc-by-nc-nd
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Treballs de l'estudiantat [3373]