Alternativa a l’administració oral forçada en rosegadors

Abstract

L’ús de tècniques d’administració oral en ratolins és habitual en la recerca biomèdica, però la seva aplicació té implicacions directes sobre el benestar animal i la fiabilitat dels resultats. En aquest estudi es comparen dues metodologies: l’oral gavage (OG), tècnica invasiva i àmpliament utilitzada, i la micropipette-guided drug administration (MDA), un mètode més recent i refinat basat en la ingesta voluntària. L’estudi es va dur a terme amb 30 ratolins CD1, distribuïts per sexes i tractaments (OG, MDA amb vehicle palatable i MDA amb vehicle palatables i substància amarga), i es van registrar variable com el temps d’administració, el pes corporal i la glucèmia. Els resultats mostren que el MDA redueix de manera significativa el temps necessari per a l’administració, fins i tot considerant la fase d’entrenament, i que presenta una elevada acceptació pels animals, independentment del sexe. A més, mentre que l’OG va associar-se a nivells finals més alts de glucosa, probablement relacionats amb l’estrès de la tècnica, el MDA no va mostrar efectes adversos sobre aquest paràmetre, tot i l’administració del vehicle palatable. En conjunt, el treball mostra que el MDA és una alternativa eficaç i més respectuosa amb el benestar animal que l’OG, i que compleix amb els principis de les 3Rs. Tot i que l’OG pot ser necessari en casos puntuals, els resultats i la literatura disponible suggereixen que el MDA hauria de considerar-se el mètode de referència per a l’administració oral repetida en rosegadors de laboratori.