El comerç local dins la xarxa de suport comunitari a Vidreres: detecció i acompanyament de persones grans en situació o risc de soledat

Abstract

Aquest article aborda la soledat no desitjada en la vellesa en entorns semiurbans, orientat en el municipi de Vidreres. L’objectiu principal de l’estudi és analitzar la viabilitat d’una xarxa de suport comunitari per a persones grans en situació o risc de soledat, amb els comerços locals com agents de detecció i suport. Mitjançant una aproximació teòrica i una recerca qualitativa amb entrevistes semiestructurades a diversos agents del territori, s’identifiquen les barreres com la dispersió territorial i la cultura de l’autosuficiència i els facilitadors. Entre aquests últims, destaquen les relacions de confiança entre comerciants i clients, la predisposició col·laborativa del teixit comercial i institucional, i el reconeixement del comerç de proximitat. Els resultats evidencien que el comerç local pot esdevenir un recurs comunitari rellevant si s’adapten les estratègies pertinents a les característiques del territori, amb suport institucional, protocols clars i formació. A més, es proposen criteris per seleccionar i capacitar els agents implicats, destacant l’empatia, l’arrelament i la coordinació. Es conclou que una xarxa informal, propera i adaptada pot ser una resposta viable per combatre la soledat no desitjada de les persones grans a Vidreres i altres municipis amb característiques similars

This article addresses unwanted loneliness among the elderly in semi-urban contexts, focused on the municipality of Vidreres. The main objective is to analyse the viability of a community support network for older adults who are experiencing or at risk of loneliness, with local businesses acting as key agents of detection and support. Through a theoretical overview and qualitative research using semi-structured interviews with various local agents, the study identifies barriers such as territorial dispersion and culture of self-sufficiency as well as facilitators. Key facilitators include trustful relationships between shopkeepers and customers, the collaborative willingness of commercial and institutional networks and the recognition of local businesses. The results suggest that local commerce can become a significant community resource if appropriate strategies are adapted to the territory’s characteristics and supported by institutions, clear protocols, and training. Additionally, criteria for selecting and training involved agents are proposed empathy, rootedness, and coordination. It is concluded that an informal, close and adapted network may offer a viable response to unwanted loneliness among older adults in Vidreres and other municipalities with similar characteristics

3

11