Benestar psicosocial i cura familiar: anàlisi de la vivència quotidiana de la cura a persones amb deteriorament cognitiu

Abstract

Aquest estudi de cas analitza, des d’una perspectiva qualitativa, l’impacte psicosocial de la cura familiar de persones grans amb deteriorament cognitiu. A través d’una immersió de vint-i-quatre hores amb una cuidadora, entrevistes obertes, un diari de camp, l’Escala de Zarit i el contrast amb una professional dels serveis socials i comunitaris, s’exploren les necessitats psicosocials en la quotidianitat i els factors que condicionen el benestar de les persones cuidadores. Els resultats revelen sobrecàrrega física i emocional, manca de suport, pèrdua d’agència i resignificació del rol. La recerca valora la mirada socioeducativa per promoure espais de suport més accessibles, sostenibles i dignes, i aporta coneixement sobre les vivències de cura familiar

Este estudio de caso analiza, desde una perspectiva cualitativa, el impacto psicosocial del cuidado familiar de personas mayores con deterioro cognitivo. A través de una inmersión de veinticuatro horas con una cuidadora, entrevistas abiertas, un diario de campo, la Escala de Zarit y el contraste con una profesional de los servicios sociales y comunitarios, se exploran las necesidades psicosociales en la cotidianidad y los factores que condicionan el bienestar de las personas cuidadoras. Los resultados revelan sobrecarga física y emocional, carencia de apoyo, pérdida de agencia y resignificación del rol. La investigación valora la mirada socioeducativa para promover espacios de apoyo más accesibles, sostenibles y dignos, y aporta conocimiento sobre las vivencias de cuidado familiar

This case study analyses, from a qualitative perspective, the psychosocial impact of family caregiving for older adults with cognitive impairment. Through a 24-hour immersion with a caregiver, open interviews, a field diary, the Zarit Burden Interview, and a comparison with a professional from social and community services, the study explores the psychosocial needs in daily life and the factors influencing caregivers’ well-being. The results reveal physical and emotional overload, lack of support, loss of agency, and a resignification of the caregiving role. The research highlights the value of a socio-educational perspective to promote more accessible, sustainable, and dignified support spaces, contributing to the understanding of family caregiving experiences

3

5

8

10

16