dc.contributor
Universitat de Girona. Facultat de Dret
dc.contributor
Jordana Santiago, Maria Esther
dc.contributor.author
Rubio Delgado, Ruth
dc.date.accessioned
2025-11-24T01:20:03Z
dc.date.available
2025-11-24T01:20:03Z
dc.identifier
http://hdl.handle.net/10256/27763
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10256/27763
dc.description.abstract
Israel identifies itself as a people that has suffered deeply from violence and persecution throughout its history. Paradoxically, it has been accused of reproducing dynamics of oppression and repression against the Palestinian people; a nation also marked by marginalization and expropriation. These actions have been identified as possible violations of international law, including accusations of war crimes. The conflict between Palestine and Israel constitutes one of the most persistent and complex challenges in the field of international relations and public international law. Its protracted and multidimensional nature has generated numerous legal and political controversies, especially in matters of international justice. This conflict has been addressed by both the International Court of Justice (ICJ) and the International Criminal Court (ICC). It is from this scenario that the present final degree project arises, with the aim of analyzing how the International Criminal Court addresses the Palestine-Israel case. The main objective is to understand
what powers this court has and how it applies them, but also to explore to what extent it can really
be effective in the face of a conflict so fraught with political, legal and symbolic complexity.
This involves examining the regulatory framework that protects its action –especially through
the Rome Statute–, analyzing the potentially applicable international crimes, and assessing the structural and political limits that condition its capacity for effective intervention
dc.description.abstract
Israel s’identifica com un poble que ha patit profundament la violència i la persecució al llarg de
la història. Paradoxalment, se l’ha acusat de reproduir dinàmiques d’opressió i repressió contra el
poble palestí; una nació també marcada per la marginació i l’expropiació. Aquestes actuacions
han estat assenyalades com a possibles vulneracions del dret internacional, incloent-hi acusacions
de crims de guerra.
El conflicte entre Palestina i Israel constitueix un dels desafiaments més persistents i complexos
en l’àmbit de les relacions internacionals i del dret internacional públic. La seva naturalesa
prolongada i multidimensional ha generat nombroses controvèrsies legals i polítiques,
especialment en matèria de justícia internacional. Aquest conflicte ha estat abordat tant pel
Tribunal Internacional de Justícia (TIJ o CIJ) com per la Cort Penal Internacional (CPI). És des d’aquest escenari que sorgeix el present treball de final de grau, amb la voluntat d’analitzar
com la Cort Penal Internacional aborda el cas Palestina-Israel. L’objectiu principal és entendre
quines competències té aquest tribunal i com les aplica, però també explorar fins a quin punt pot
ser realment efectiu davant d’un conflicte tan carregat de complexitat política, jurídica i simbòlica.
Això implica examinar el marc normatiu que empara la seva actuació –sobretot a través de
l’Estatut de Roma–, analitzar els crims internacionals potencialment aplicables, i valorar els límits
estructurals i polítics que condicionen la seva capacitat d’intervenció efectiva
dc.description.abstract
Israel se identifica como un pueblo que ha sufrido profundamente la violencia y la persecución a lo largo de
la historia. Paradójicamente, se le ha acusado de reproducir dinámicas de opresión y represión contra el
pueblo palestino; una nación también marcada por la marginación y la expropiación. Estas actuaciones
han sido señaladas como posibles vulneraciones del derecho internacional, incluyendo acusaciones
de crímenes de guerra.
El conflicto entre Palestina e Israel constituye uno de los desafíos más persistentes y complejos
en el ámbito de las relaciones internacionales y del derecho internacional público. Su naturaleza
prolongada y multidimensional ha generado numerosas controversias legales y políticas,
especialmente en materia de justicia internacional. Este conflicto ha sido abordado tanto por el
Tribunal Internacional de Justicia (TIJ o CIJ) como por la Corte Penal Internacional (CPI). Es desde este escenario que surge el presente trabajo de fin de grado, con la voluntad de analizar
cómo la Corte Penal Internacional aborda el caso Palestina-Israel. El objetivo principal es entender
qué competencias tiene este tribunal y cómo las aplica, pero también explorar hasta qué punto puede
ser realmente efectivo frente a un conflicto tan cargado de complejidad política, jurídica y simbólica.
Esto implica examinar el marco normativo que ampara su actuación –sobre todo a través de
el Estatuto de Roma–, analizar los crímenes internacionales potencialmente aplicables, y valorar los límites
estructurales y políticos que condicionan su capacidad de intervención efectiva
dc.description.abstract
16
dc.format
application/pdf
dc.rights
Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International
dc.rights
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.rights
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.subject
Delictes internacionals
dc.subject
International offenses
dc.subject
Conflicte araboisraelià
dc.subject
Arab-Israeli conflict
dc.subject
Tribunals penals internacionals
dc.subject
International criminal courts
dc.subject
Crims contra la humanitat
dc.subject
Crimes against humanity
dc.title
El conflicte de Palestina i Israel davant la Cort Penal Internacional
dc.type
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
dc.coverage
east=35.28454616900436; north=31.714371017477955; name=Palestina
dc.coverage
east=34.79139206533754; north=32.0741611855769; name=Israel