Matemàtiques i bellesa en Kant: on el coneixement esdevé contemplació

Abstract

Aquest treball comença a partir d’una pregunta: poden les matemàtiques, en el marc del pensament de Kant, ser enteses com una experiència estètica? A partir de la teoria del gust de la Crítica del Judici i del model matemàtic de la Crítica de la Raó Pura, s’intenta veure si les demostracions matemàtiques poden encaixar dins l’estètica kantiana. L’anàlisi comença amb la definició de bellesa en Kant, incloent-hi la distinció entre bellesa lliure i adherent, així com la noció de sublim. A continuació, s’estudia el paper de la imaginació en la construcció del coneixement matemàtic i com aquest procés pot connectar-se amb l’experiència estètica. El treball incorpora també lectures contemporànies, com la d’Angela Breitenbach, que ofereixen una reinterpretació de l’estètica kantiana aplicada a l’àmbit de les matemàtiques. Mitjançant exemples paradigmàtics —com el teorema de Pitàgores, la identitat d’Euler o les sèries infinites— es valora fins a quin punt una demostració pot generar un plaer desinteressat i activar un joc lliure de les facultats, tal com Kant descriu en el judici de gust. Així, aquest estudi explora els límits del pensament estètic kantià i proposa una visió més àmplia de la bellesa, capaç d’incloure també la matemàtica com a experiència contemplativa

4