Reutilització de taps de suro per a l’eliminació de ions de coure en solucions aquoses

Abstract

L'Institut Català del Suro ens va proposar realitzar un estudi de viabilitat per avaluar l'ús del suro recuperat en el tractament de les aigües residuals de les bodegues, amb l'objectiu de determinar la seva efectivitat com a biosorbent per a la contaminació per metalls pesants com el coure. El suro recuperat prové de diferents bodegues i caves situades a la regió de l’Empordà. El suro natural s’havia fet servir com a biosorbent de metalls en molts estudis, i l’objectiu principal del projecte va ser determinar si el suro recuperat podria ser una alternativa viable i sostenible per als processos de biosorció del coure. Es van realitzar experiments comparatius utilitzant granulats de suro recuperat i suro natural per avaluar la seva capacitat d’adsorció i altres propietats rellevants. Els resultats van mostrar que el suro recuperat té una eficàcia comparable al suro natural en l’adsorció de coure, suggerint el seu potencial ús com a biosorbent. Aquest enfocament no només ajuda a reduir els residus i promou una economia circular, sinó que també disminueix la necessitat de noves matèries primeres. Per tal d’assolir aquest objectiu es van realitzar diversos experiments, que es van dividir en tres apartats: Caracterització del suro, caracterització d’aigües residuals sintètiques i anàlisi de la capacitat de biosorció del suro recuperat. El suro es va caracteritzar químicament mitjançant la determinació dels grups àcids superficials per identificar i quantificar els grups funcionals àcids presents a la superfície del suro, i físicament amb l’espectroscòpia infraroja amb transformada de Fourier (FTIR). Per analitzar les característiques químiques i els grups funcionals del suro, i de l’aigua residual vinícola es varen realitzar diferents anàlisis físic-químiques per avaluar-ne les propietats. També es va estudiar, l’efecte del pH en l’eliminació de coure per analitzar com el pH afecta la capacitat d’adsorció del suro recuperat, i l’efecte del temps de contacte per estudiar la cinètica del procés d’adsorció. A més, es va estudiar l’efecte de la concentració de coure per determinar la capacitat màxima d’adsorció del suro recuperat, l’efecte de la temperatura per avaluar com aquesta influeix en el procés d’adsorció i les isotermes corresponents, i es va estudiar la desorció de coure adsorbit en el suro per veure la possibilitat de recupera per al seu posterior tractament o reciclatge. Finalment, es va estudiar l’efecte de la concentració de coure en aigües residuals sintètiques vinícoles per veure com varia l’eficàcia d’adsorció Els resultats obtinguts van proporcionar una visió completa de la viabilitat del suro recuperat com a biosorbent, destacant la seva efectivitat i sostenibilitat en l’eliminació de coure d’aigües residuals vinícoles.

9