Estudi de la viabilitat dels taps de suro recuperats destinats com a substrat de plantes per l’eliminació de coure de solucions aquoses

Abstract

Actualment s’està prenent consciència que l’entrada de contaminants a l’entorn a causa de les activitats humanes és un dels problemes més importats amb els que s’enfronten les comunitats actuals. Aquests contaminants van dirigits a les aigües disminuït exponencialment els recursos hídrics i danyant notablement el medi ambient, els ecosistemes, els ésser vius i les pròpies persones. Els metalls pesants són una de les substàncies contaminants més comunes procedents de les indústries, essent el coure un dels elements amb més pes dins d’aquest grup. Aquest contaminant no pot ser abocat directament a les aigües i requereix d’un tractament previ per tal de complir amb els límits de concentració establerts abans de ser destinat al medi receptor. Diversitat d’estudis han avaluat diferents tècniques per tal de reduir contaminants de les aigües definint l’adsorció com una de les tècniques de gran ressò i assenyalant també la utilització de biosorbents com a materials alternatius per minimitzar costos i per tal d’assegurar-ne la seva fàcil obtenció. La proposta del tractament d’aigües a partir d’un biosorbent va arribar des de l’Institut Català del Suro que ens va fer l’oferta de treballar amb ells a partir de la utilització de suro recuperat com a material adsorbent pel tractament d’aigües residuals. Aquest suro recuperat era procedent de bodegues i caves situades a la regió de l’Empordà que prèviament havia estat fet servir majoritàriament pel segellament d’ampolles. L’Institut Català del Suro ens va expressar que la seva idea de futur era que, un cop valorada la capacitat d’adsorció d’aquest suro recuperat, usar-lo en un muntatge de jardí vertical com a substrat de plantes pel tractament d’aigües contaminades procedents de les indústries. Estudis previs, havien detectat que aquestes aigües contaminades presentaven una gran proporció de coure en la seva composició. L’objectiu del present treball va ser determinar la capacitat d’adsorció de Cu(II) del suro recuperat a partir del mètode d’operació d’adsorció contínua en llit fix. L’experimentació va anar encaminada en l’estudi del comportament del suro i la seva afinitat per l’adsorció de Cu(II) a partir de l’estudi dels paràmetres d’operació en aquest mètode d’adsorció. Finalment, es va pretendre valorar la possible aplicació real del suro com a substrat en jardineres per tal de conèixer si seria possible en un futur acabar usant aquest suro recuperat com a substrat de plantes en jardins verticals. Aquests jardins serien regats amb aigües contaminades de coure per acabar obtenint una concentració adequada del metall pel seu abocament en els afluents líquids.

9