Historicitat i secularització en el pensament de Hans Blumenberg: una revisió crítica de Löwith, Koselleck i Schmit

Abstract

Aquest treball explora la contribució de Hans Blumenberg a la comprensió de la historicitat moderna a través del debat sobre la secularització, situant-lo en diàleg amb Karl Löwith, Reinhart Koselleck i Carl Schmitt. A La legitimitat de l’edat moderna, Blumenberg defensa que la modernitat és un projecte autònom i legítim, oposant-se a les tesis de Löwith, que veu en la modernitat una secularització dels esquemes narratius cristians. Es discutirà com Koselleck aporta una perspectiva sobre la nova temporalitat de la modernitat, marcada per la contingència i l’obertura al futur, i com Schmitt confronta la secularització des del prisma de la teologia política. Aquest estudi situa Blumenberg com a figura central per repensar el concepte de secularització i les seves implicacions en la configuració de la historicitat moderna, i busca aprofundir en les tensions entre herència teològica i innovació moderna

This paper explores Hans Blumenberg's contribution to the understanding of modern historicity through the debate on secularization, placing him in dialogue with Karl Löwith, Reinhart Koselleck, and Carl Schmitt. In The Legitimacy of the Modern Age, Blumenberg argues that modernity is an autonomous and legitimate project, opposing Löwith’s thesis that sees modernity as a secularized continuation of Christian narrative structures. The discussion considers Koselleck’s perspective on modern temporality— characterized by contingency and openness to the future—and Schmitt’s confrontation with secularization through the lens of political theology. This study positions Blumenberg as a key figure in rethinking the concept of secularization and its implications for shaping modern historicity, seeking to deepen the tensions between theological inheritance and modern innovation

4