La dispensa a declarar y las víctimas violencia de género: los efectos de la reforma del artículo 416 de la ley de enjuiciamiento criminal

Abstract

The application of the exemption from the duty to testify in proceedings for violence against women has generated certain controversy over the years. The main reason for this controversy is the frequent lack of evidence in these types of cases, which results in much of the burden of the proceedings falling on the victim. However, despite the significant role they play, it is common for women to invoke their right not to testify, and consequently, the proceedings end up being dismissed or the accused acquitted. In an attempt to alleviate this situation, the legislature amends article 416.1 of the Criminal Procedure Law through Law 8/2021, excluding those family witnesses who appear as private prosecution from the scope of the exemption from testifying. This project seeks to analyse the possible effects of this legislative reform by examining the data reflected in the Annual Reports on Violence against Women, the different victimization surveys conducted, and the data provided by the National Statistics Institute (INE), as well as by conducting a qualitative exploratory study based on interviews with professionals involved in victim support. The dataset allows us to conclude that there have been no major changes in any of the variables studied

La aplicación de la dispensa del deber de declarar en los enjuiciamientos por violencia sobre la mujer ha generado a lo largo de los años cierta controversia. El motivo principal de esta controversia es la frecuente escasez de pruebas existente en este tipo de casos, lo que conlleva que gran parte del peso del procedimiento recaiga sobre la víctima. Sin embargo, pese al importante papel que juegan, es habitual que las mujeres acaben acogiéndose a su derecho a no declarar y, consecuentemente, el procedimiento termine archivándose o absolviendo al acusado. Para tratar de paliar esta situación el legislador modifica el art. 416.1 LECrim, mediante la LO 8/2021, excluyendo a aquellos testigos familiares que se personen como acusación particular del ámbito de aplicación de la dispensa a declarar. Este proyecto busca realizar un análisis de los posibles efectos de esta reforma legislativa, mediante el análisis de los datos reflejados en los Informes Anuales Sobre Violencia de la Mujer, las diferentes encuestas de victimización realizadas y los datos que figuran en el INE, así como con la realización de un estudio cualitativo de tipo exploratorio basado en entrevistas a profesionales vinculadas a la atención de la víctima. El conjunto de datos permite concluir que no se han producido grandes modificaciones en ninguna de las variables estudiadas

L'aplicació de la dispensa del deure de declarar als enjudiciaments per violència sobre la dona ha generat al llarg dels anys certa controvèrsia. El motiu principal d'aquesta controvèrsia és la freqüent escassetat de proves existent en aquest tipus de casos. que comporta que gran part del pes del procediment recaigui sobre la víctima. Tot i l'important paper que juguen, és habitual que les dones acabin acollint-se al seu dret a no declarar i, conseqüentment, el procediment acabi arxivant-se o absoldre l'acusat. Per intentar pal·liar aquesta situació el legislador modifica l'art. 416.1 LECrim, mitjançant la LO 8/2021, excloent-ne aquells testimonis familiars que es personin com a acusació particular de l'àmbit d'aplicació de la dispensa a declarar. Aquest projecte busca fer una anàlisi dels possibles efectes d'aquesta reforma legislativa, mitjançant l'anàlisi de les dades reflectides als informes anuals Sobre Violència de la Dona, les diferents enquestes de victimització realitzades i les dades que figuren a l'INE, així com amb la realització d'un estudi qualitatiu de tipus exploratori basat en entrevistes a professionals vinculades a l'atenció de la víctima. El conjunt de dades permet concloure que no hi ha hagut grans modificacions en cap de les variables estudiades