Antigitanismo y delitos de odio: análisis de la Ley 15/2022, de 12 de julio, integral para la Igualdad de trato y la no discriminación

Abstract

On July 12, 2022, Law 15/2022, of July 12, comprehensive law on equal treatment and non-discrimination, or better known as the Zerolo Law, was passed. This law is born from an initiative that seeks to reduce both anti-Gypsy hate crimes and any other type of discrimination against other groups, such as aporophobia (hatred against the poor). Its main objective was to reform Articles 22 and 510 of the Penal Code so that anti-Gypsyism is considered a hate crime punishable by one to four years. Following this reform, I try to offer my opinion, as a future roma lawyer, on whether this reform has practical application or simply emerged as a political compromise without real expectations or consequences. In this way, I will analyze the reasons for the lack of application of Article 510 of the Criminal Code regarding the widespread use by courts of the aggravating circumstance of Article 22.4 of the Criminal Code. Therefore, through this legal work, I aim to provide an overview of the situation of roma in Spain: the conflicts and problems they have faced in the past, the current legal situation of the people, as well as the main legislative issues that we still have to face as a society. Through these three perspectives: the present, the past, and the future, I aim to make the reader reflect on the significant legislative differences that still exist between the majority population and the roma people

El 12 de julio de 2022, se aprobó la Ley 15/2022, de 12 de julio, integral para la igualdad de trato y la no discriminación o más conocida como Ley Zerolo. Esta ley nace de una iniciativa que pretende reducir tanto los delitos de odio en materia de antigitanismo, así como cualquier otro tipo de discriminación hacia otros colectivos, como es el caso de la aporofobia (el odio contra el pobre). Su objetivo principal fue reformar los artículos 22 y 510 del Código Penal para que el antigitanismo sea considerado como un delito de odio con pena de uno a cuatro años. A raíz de dicha reforma pretendo dar mi opinión, como futura jurista gitana, en si dicha reforma tiene aplicación práctica o simplemente ha surgido como un compromiso político sin expectativas y consecuencias reales. De este modo, analizaré el porqué de la falta de aplicación del artículo 510 CP respecto a la masiva utilización por tribunales del agravante del artículo 22.4 CP. Por tanto, a través de este trabajo de carácter jurídico, pretendo llevar a cabo una vista general de la situación de los gitanos en España: tanto de los conflictos y problemas que enfrentaron con anterioridad, la situación jurídica actual del pueblo, así como los principales problemas en materia legislativa que todavía hemos de enfrentar como sociedad. A través de estas tres miras: al presente, al pasado y al futuro, pretendo hacer reflexionar al lector sobre las grandes diferencias en materia legislativa, aún existentes, entre la población mayoritaria y el pueblo gitano

El 12 de juliol de 2022, es va aprovar la Llei 15/2022, de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació o més coneguda com a Llei Zerolo. Aquesta llei neix duna iniciativa que pretén reduir tant els delictes d'odi en matèria d'antigitanisme, així com qualsevol altre tipus de discriminació cap a altres col·lectius, com és el cas de l'aporofòbia (l'odi contra el pobre). L'objectiu principal va ser reformar els articles 22 i 510 del Codi Penal perquè l'antigitanisme fos considerat com un delicte d'odi amb pena d'un a quatre anys. Arran d'aquesta reforma pretenc donar la meva opinió, com a futura jurista gitana, en si aquesta reforma té aplicació pràctica o simplement ha sorgit com un compromís polític sense expectatives i conseqüències reals. D'aquesta manera, analitzaré el perquè de la manca d'aplicació de l'article 510 CP respecte a la utilització massiva per tribunals de l'agreujant de l'article 22.4 CP. Per tant, a través d'aquest treball de caràcter jurídic, pretenc dur a terme una vista general de la situació dels gitanos a Espanya: tant dels conflictes i problemes que van enfrontar amb anterioritat, la situació jurídica actual del poble, així com els principals problemes en matèria legislativa que encara hem d'afrontar com a societat. A través d'aquestes tres mirades: al present, al passat i al futur, pretenc fer reflexionar el lector sobre les grans diferències en matèria legislativa, encara existents, entre la població majoritària i el poble gitano

10