Concepcions de la pobresa en el pensament grec entre Demòcrit i Plató

Abstract

La concepció de la pobresa en el pensament grec antic oscil·la entre dos pols difícilment conciliables. Un (exemplificat amb les figures de Plató i Aristòfanes) concep positivament la pobresa només en la mesura que no ho és del tot, s'emmarca en unes coordenades fonamentalment econòmiques i deixa completament al marge qualsevol consideració sobre la mena de relació que cada individu pot establir amb les seves condicions materials. L'altra (exemplificat amb les figures de Demòcrit i l'Antístenes de Xenofont) afegeix a les consideracions estrictament econòmiques tots aquells factors (desig, felicitat, llibertat) que no només relativitzen la pobresa material sinó que la redefineixen fins arribar a fer-la no només desitjable sinó la condició necessària per portar una vida autènticament filosòfica. Una vegada més, els grecs ens marquen el camp de joc. Entre aquests dos pols podríem situar-hi tots els debats teòrics que s'han desenvolupat durant els últims 2.500 anys al voltant de l'etern problema de tenir o no tenir, tenir(-ne) o no tenir(-ne)