Nous embats, vells arguments: reflexions jurídiques sobre l'estatut del català en l'ensenyament

Abstract

The 7/1983 Act, 18th April 1983, on the linguistic normalization of Catalonia, unanimously approved by the Parliament of Catalonia, established the bases of the linguistic conjunction model in the current educational system. In the last forty years, this model has been endorsed by constitutional jurisprudence, as well as praised by the Council of Europe in every single evaluation about how the European Charter for Regional or Minority Languages is applied. However, the normative bases of this model of multilingualism in classroom continue to be the focus of heated political and interpretative debates. This article reviews the legal arguments put forward in these debates and offers some arguments for critical reflection

La Ley 7/1983, de 18 de abril, de normalización lingüística de Cataluña, aprobada por unanimidad del Parlamento de Cataluña, instituyó las bases del modelo de conjunción lingüística en el modelo educativo actualmente vigente. En los últimos cuarenta años este modelo ha sido avalado por la jurisprudencia constitucional, así como elogiada en el Consejo de Europa en todos los ciclos de control de cumplimiento de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias. No obstante, las bases normativas de este modelo de ordenación del plurilingüismo en las aulas continúan centrando encendidos debates políticos e interpretativos. El artículo revisa la argumentación jurídica esgrimida en estos debates y ofrece algunos argumentos para la reflexión crítica

La Llei 7/1983, del 18 d'abril, de normalització lingüística de Catalunya, aprovada per unanimitat del Parlament de Catalunya, va instituir les bases del model de conjunció lingüística en l'ensenyament, actualment vigents. Els darrers quaranta anys aquest model ha estat avalat per la jurisprudència constitucional i ha estat també elogiat en el Consell d'Europa en tots els cicles de control de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Això no obstant, les bases normatives d'aquest model d'ordenació del plurilingüisme a les aules continuen centrant encesos debats polítics i interpretatius. L’article revisa l’argumentació jurídica esgrimida en aquests debats i ofereix alguns arguments per a la reflexió crítica