La recepció dels trobadors a Catalunya i la transmissió manuscrita

Abstract

El pes fonamental dels trobadors en la cultura catalana medieval, especialment com a model líric, és difícil de posar en dubte. No tan sols s’integren en les històries de la literatura com a etapa necessària per poder entendre els orígens de la lírica, com succeeix també en altres tradicions europees, sinó que seria difícil interpretar la poesia catalana dels segles medievals, i més endavant, sense tenir en compte la pervivència d’aquest estímul, d’aquesta matriu bàsica. Diversos factors, però, dificulten la valoració d’aquest paper fonamental dels trobadors, no ja com a origen i substrat poètic, sinó com a model i influència contínua en la cultura catalana dels segles xiv i xv. Contra allò que podria semblar a priori, és difícil obtenir dades contrastades i concretes que permetin d’anar més enllà de les grans pinzellades impressionistes amb què actualment podem descriure la recepció dels trobadors a la Catalunya en aquest període. Aquest article es proposa repassar alguns d’aquests factors i centrar-se en l’anàlisi de la tradició manuscrita com un element rellevant que rarament es té en compte i que, en canvi, pot proporcionar claus interessants per replantejar l’estudi de l’impacte dels trobadors en la cultura catalana i afavorir-ne una visió més completa i detallada